Riudoms es desperta després dels Barris

Divendres, a la una del migdia, un repic de campanes de l’església donava el tret de sortida a les festa dels Barris.

Al cap d’unes hores, les tronades de cada barri i la cercavila del canó començaven a escampar per Riudoms l’esperit festiu. La nit de divendres, en alguns barris els veïns ja van sopar al carrer o van celebrar els primers preludis de les festes: degustacions de rom cremat i cócs a la Raval i Sant Sebastià, concursos de truites al Barri del Colomer i al del carrer Major, etc.

Enguany, per tercera vegada consecutiva, es va celebrar el Birracrusis Canya Tour. Al voltant de 100 persones van comprar els tiquets per la rua, i unes 150 van acabar seguint la rua al ritme del grup “Escolta i Xala” de Benicarló. Cada tiquet incloïa el mocador, la música de la xaranga i una cervesa en els 12 bars que hi participaven.

Com cada any, els sopars i el ball a cada barri, la nit de dissabte, van ser la part de la festa que va reunir més gent. No hi podia faltar el menjar, la beguda, cares més conegudes, altres que no tant. Aquest any, en alguns barris van repetir els mateixos grups i orquestres que en altres ocasions, però la sorpresa la va donar la Ghetto orchesta, al barri de Sant Sebastià. Amb participació riudomenca, va arrencar de tots els veïns un “I que bé que ho fan!”.

Passaven les hores i, poc a poc, la plaça de l’Om es començava a omplir de joves. Entre ells, els que acabaven de ser nomenats, al seus barris respectius, hereus i pubilles, d’entre els Quintos nascuts el 1993. El cel amenaçava pluja. Durant uns quants minuts, quan la plaça de l’Om ja vibrava fort i tots els joves s’hi havien aplegat per allargar la festa, va descarregar un plugim d’uns quants minuts. Tot i això, la plaça no es va començar a buidar fins que es va acabar la música principal, a quarts de 6. La festa va continuar una bona estona més a les portes del Casal Popular La Calderera.

Per alguns, era hora d’anar a dormir: s’havia acabat la nit. Per altres, era l’hora de despertar-se, amb el toc de diana pels carrers, per començar a disfressar-se. També hi havia qui volia fer les dues coses, i deixava el llit per més endavant: “empalmem!”, cridaven pel carrer. La rua es preparava, i les carrosses es reunien a la plaça de l’arbre per començar a rondar pels carrers.

Les disfresses d’enguany van ser els aviadors i el zeppelin de la Raval, els senyals de trànsit del Colomer, els Quixots de Sant Sebastià, els mexicans de Sant Antoni, els nens d’escola de les Escoles, les coques en recapte del barri d’Avall, les avellanes del carrer Major, els salseros del barri Ferrant, els protagonistes de Grease de la Urbanització, les Heidis de la Plaça i els hippies dels Quintos. Al final, totes les xarangues, tots els riudomencs disfressats i aquells que seguien la rua es van aplegar a la plaça de l’Església per la ballada conjunta.

D’entre aquests barris en va sortir a la nit la carrossa i la disfressa guanyadora. Al ball de Sant Antoni, a les 9 del vespre, les votacions van donar com a guanyadors amb el primer premi de disfressa les coques en recapte del barri d’Avall, seguits dels mexicans de Sant Antoni i, amb el tercer premi, els aviadors de la Raval. En carrosses, Sant Sebastià es va endur el primer premi, la Raval el segon i la Plaça el tercer.

A la mitja part del ball que amenitzava l’Orquestra Pensylvania també es van elegir l’hereu i la pubilla del poble. Els que van sortir elegits l’any passat van treure de la bossa la cinta de color que havia d’escollir els d’aquest 2011: la vermella per la pubilla i la blau cel per l’hereu. La Clara Fontgivell, de la Urbanització Molí d’en Marc, i el Joan Crusells, del barri de les Escoles. La festa s’acabava i el poble se n’anava a dormir després de dos dies intensos de gresca, esforç i dedicació de tots els riudomencs.