L'expresident de la Generalitat, Quim Torra ha visitat Riudoms aquest dimecres, en un acte organitzat pel Consell local per la República de Riudoms. Ha estat una ponència on el centre de debat ha estat la llengua catalana, i que han escoltat atentament les més de 200 persones que han omplert la Sala Multiús del Teatre Auditori Casal Riudomenc.
La conferència ha coincidit, per completa casualitat, amb la publicació de l'enquesta sobre l'ús del català, que apunta que només és la llengua habitual d'un 32% de la població a Catalunya. Torra apunta que cal tenir en compte que "el 80% de la població viu en zones metropolitanes, espais on el català s'ha perdut molt: està per sota del 20%. Aquí a Riudoms entenc que no és el vostre dia a dia, encara que estigueu a prop de Tarragona".
Durant la xerrada, que no es va allargar més d'una hora, l'expresident va exposar el motiu pel qual ell creu que Catalunya es troba en emergència lingüística, i alhora ha exposat què és el que pot fer la població per a revertir aquesta situació.
Per què Catalunya està en emergència lingüística?
Segons Torra, hi ha diversos aspectes que evidencien que Catalunya està en emergència lingüística. Un d'aquests fa referència a la situació "que viuen els països germans: les Illes Balears i el País Valencià". Actualment, en tots dos territoris hi governen partits de dretes que estan retallant drets per parlar en català. Torra defensa que "hi ha un intent de secessionisme lingüístic, ens volen dividir per dividir. No podem acceptar que ataquin directament la nostra llengua".
També apunta el perill que suposen les noves tecnologies i les xarxes socials. "Els joves d'avui dia fan classes en català gràcies a la immersió lingüística, però si surten i estan enganxats al telèfon mòbil, que és on predomina el castellà, o es comuniquen entre ells majoritàriament en castellà, com hi hem de competir?", es pregunta.
Continua assenyalant que "ja no estem en la Catalunya dels 6 milions, ara estem als 8 milions. Això significa que hi ha molta gent que ha arribat i no s'ha adaptat. En molts casos, la gent arriba aquí i no sap ni on ha anat a parar. Per això, el millor és convidar-los a parlar català". Més endavant, Torra també apunta al problema que suposa que molts catalanoparlants canviïn d'idioma en trobar-se amb una persona racialitzada, ja que donem per fet que entendran millor el castellà.
I una qüestió que és de les més bàsiques i rellevants: "Hi ha un percentatge de conciutadans que no volen parlar català". El català, apunta, "sempre ha estat una eina social, vista com una oportunitat. Aquest pensament s'ha perdut i l'hem de recuperar".
Com revertim aquesta situació?
Quim Torra va ser clar: "Davant una situació d'emergència lingüística ens podríem lamentar, però és molt millor posar-vos deures perquè tots puguem posar el nostre granet de sorra". Apunta que és necessari demanar responsabilitat a les administracions, però la ciutadania també ha de canviar algunes rutines per a contribuir en la causa.
És per això que l'expresident va posar deures a tots els assistents. Des de parlar sobre la importància de la unitat de la llengua, fer-se voluntari lingüístic o bé donar suport a entitats que treballen per la causa, o durant 21 dies parlar només en català i no canviar d'idioma en cap cas.
Sobre aquest darrer punt justifica que si els mateixos catalans son els primers que canvien de llengua davant un nouvingut, de manera indirecta aquesta persona percebrà que "el català és una llengua accessòria, que és un idioma només per a la tribu".
Visita al poble
Més enllà de la conferència, Quim Torra va aprofitar l'estona abans de l'acte per a visitar alguns atractius de Riudoms. Acompanyat per l'executiva local, així com una representació d'entitats independentistes del poble, com l'Assemblea i els Avis i Àvies de Riudoms.
En aquest petit recorregut, va visitar la Casa Pairal d'Antoni Gaudí, i també es va fotografiar amb l'estàtua de l'arquitecte riudomenc a les escales de la plaça de l'Església. Després de la conferència sobre la llengua, Torra va poder endur-se diversos records: productes riudomencs, com oli i avellanes; així com diversos llibres que han estat editats per L'Om-Revista de Riudoms.