Les "Cançons d'una vida", del grup Trams, omple de calidesa la plaça de l’Església en una nit de Reviu les Places fresca i ventosa.
Fotografia de l'espectacle(FOTO:Elena Domingo)
Cinquanta anys enrere, la música catalana aconseguia aixecar, per primer cop i amb dificultats, una enorme llosa que havia portat a sobre durant molts anys.Al mateix temps que els músics de la Nova Cançó desafiaven la prohibició franquista d’expressar-se en català, grups com els Beatles o ABBA, entre altres, començaven a revolucionar el món amb les seves cançons i els seus looks estrafolaris. D’aquelles èpoques de canvi i nous aires, ens han quedat cançons immortals i antics himnes d’adolescència, Cançons d’una vida, com les que el grup vallenc Trams va oferir ahir a la primer nit del Reviu les Places.
El tret de sortida es va donar al crit de “Oh, benvinguts! Passeu, passeu!”. La nit era fresca, gairebé freda. De broma, des del públic es demanaven bufandes, en lloc dels habituals vanos vermells del Reviu les places. Tot i el vent, la plaça s’anava omplint poc a poc, fins a superar les 300 persones, cosa que provocava l’alegria dels cantants: “Quin goig de plaça! Tanta gent, tants caps...”.
En gairebé dues hores d’espectacle, van sonar cançons mítiques de dins i fora del nostre país: Sisa, Joan Manuel Serrat, Lluís Llach, Raimon, ABBA, els Beatles, Kansas, Simon&Garfunkel... Algunes van fer posar la “pell de gallina” a tots els assistents, com la tristíssima “Què volen aquesta gent”, de Maria del Mar Bonet. Poques vegades la plaça, sempre plena de gent, havia estat tan silenciosa. També hi va haver moments per aplaudir, per emocionar-se i per entonar, tot el públic, les senzilles i tendres “Paraules d’amor” de Joan Manuel Serrat.
La següent parada del Reviu les Places serà el proper dimecres 20 de juliol, a les 10 de la nit, a la plaça de la Palmera. S’hi representarà l’obra de teatre “Marit i muller, quin merder!”