La Torre de Bellesguard (FOTO: Cedida)
La Torre Bellesguard, també coneguda com Casa Figueras, un edifici projectat per l’arquitecte Antoni Gaudí, obrirà les seves portes al públic per primera vegada el dimecres 18 de setembre. Aquest edifici, situat al barri de Sant Gervasi de Barcelona, a tocar de la serra de Collserola, és segurament una de les construccions gaudinianes més desconegudes. Maria Sagués i Molins, vídua de Jaume Figueras, propietària dels terrenys, va encarregar a Gaudí la construcció d’aquest edifici singular a començament del segle XX. El 1969 es va declarar monument historicoartístic i, deu anys més tard, es va incloure al Catàleg del Patrimoni Històric i Artístic de la ciutat de Barcelona. El 1981, un cop transferides a la Generalitat les competències exclusives en matèria de patrimoni monumental, la Torre Bellesguard es va incloure al Catàleg de Monuments i Conjunts Historicoartístics de Catalunya. Aquest antic hospital, i residència familiar durant els últims anys, ha decidit obrir les portes perquè ciutadans i turistes coneguin la seva rica història.
El 1408 el rei Martí l’Humà, últim rei de la dinastia del Casal de Barcelona, va adquirir els terrenys per construir-hi la seva residència d’estiu. Sota la dinastia castellana dels Trastàmara, l’indret va passar per diverses mans fins que al final del segle XIX Joan Baptista Grau i Vallespinós, aleshores bisbe d’Astorga i amic d’Antoni Gaudi, el va adquiri. El bisbe Grau va deixar escrit en el testament que, un cop mort, els terrenys s’havien de vendre i els diners obtinguts s’havien de lliurar a un col·legi de fills d’obrers de Reus. El 1900 Maria Segués i Molins la va comprar per 105.000 pessetes. El conjunt de Bellesguard consta de la Casa Figueres o Torre Bellesguard, un viaducte obra també de Gaudí que uneix el carrer de Bellesguard amb el cementiri de Sant Gervasi, les restes del castell - residència d'estiu de Martí l’Humà i l’església de l’antic convent de les mares Oblates del Santíssim Redemptor, actualment saló d’actes de la Universitat Ramon Llull.