El passat mes de juliol, el ple de l'Ajuntament de Riudoms va aprovar una moció en defensa dels Jutjats de Pau. En paral·lel, ho van fer també altres municipis catalans, amb un text promogut per l'Associació Catalana de Municipis que demana blindar aquestes figures davant d'una llei estatal que proposa suprimir-les.
A Catalunya la figura dels Jutjats de Pau està molt arrelada: de tots els que hi ha l'estat, pràcticament un 30% són al principat. 898 dels 947 municipis catalans en tenen. Es van crear el segle XIX i exerceixen en l'àmbit civil i registral en els pobles on no hi ha jutjat de primera instància i instrucció, com a Riudoms, on el Jutjat de Pau s'ocupa de nombrosos tràmits com els expedients de matrimoni o la mediació en situacions de conflicte entre veïns. La llei preveu eliminar-los i substituir-los per unes oficines municipals de justícia que, segons el text de la moció, "no tindrien la mateixa proximitat perquè les actuacions es durien a terme en seus judicials que molts municipis no disposen". A la pràctica, en el cas de Riudoms, significaria que molts tràmits es farien des de Reus. La moció denuncia que això contribuiria a col·lapsar encara més la justícia i, a part, molts tràmits deixarien de ser gratuïts pels veïns. A part, es perdria la proximitat que tenen els Jutjats de Pau, representats per persones que coneixen la realitat del municipi. La previsió és que els Jutjats de Pau desapareguin el 2023, però encara no s'ha donat a conèixer el procés que se seguirà per desmantellar-los.