Presentació de la jornada (FOTO: Jesús Torres)
La jornada va tenir lloc aquest passat dissabte 16 de maig a la sala d'actes del CERAP. En aquesta jornada, que s'emmarca en el propòsit del CERAP de "la voluntat de conèixer l'obra de riudomencs que hagin destacat en el panorama local del nostre país", es va voler aprofundir en la vida i obra d'Enric Massó. La presentació de l'acte va anar a càrrec de Jordi Agràs, director dels Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat de Catalunya i Anton Marc Caparó, president del CERAP. M Eugènia Perea, secretaria del CERAP i Miquel-Lluís Muntané, escriptor barceloní estudiós de la figura de Massó, van explicar les activitats a la trentena d'assistents.
Aquesta jornada, que segons M Eugènia "pretén ser més un estudi que no pas un homenatge, que és la funció de la nostra entitat", va estar dividida en diverses ponències sobre les diferents vessants de l'escriptor. Carles Martí Martí va explicar el vessant riudomenc de Massó a partir de la seu conte Enyorances de'n Pep ambientat en un poble anomenat Redoltes, on sota aquest nom fictici l'autor plasma l'ambient rural del poble de Riudoms de mitjans del S.XX. Oriol Ezquerdo, escriptor barceloní, va explicar la situació de la narrativa catalana en els anys 60 i va explicar les possibles causes de l'oblidament d'aquest escriptor. La obra de dramatúrgia de l'escriptor va ser explicada per Enric Gallén, doctor en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona, sobretot de l'obra La Muntanya (1997). La vessant més periodística i política va ser explicada per Xavier Garcia, periodista premiat amb el Premi Nacional de Cultura per la sèrie Homenots del Sud, que va explicar la fotra convicció d'esquerres i catalanista de l'autor que plasmava en els seus articles periodístics. Les ponències van acabar amb la projecció de l'audiovisual Enric massó, el compromís amb la paraula i amb un petit debat sobre les ponències. Les conclusions d'aquesta jornada seran publicades pel CERAP en els propers mesos.
Lectura de fragments d'Enric Massó a Sant Antoni (FOTO: Jesús Torres)
Després de les ponències, els assistents a la jornada van poder degustar un menú gastronomicoliterari inspirat en l'obra de l'escriptor i executat pel Xef Sergi Margalef Font, del Restaurant de Sant Antoni. L'acte va acabar amb una lectura de diversos textos a l'aire lliure al parc de Sant Antoni, a càrrec de poetes locals, actors riudomencs, i de professors i alumnes de l'Institu Joan Guinjoan. La filla d'Enric Massó va dedicar unes paraules al final de l'acte per agrair la organització d'aquest jornada.
L'afer Massó
Una dels temes tractats al llarg de la ponència va ser la situació que va viure Enric Massó l'any 1960, quan va guanyar el primer premi de Sant Jordi amb la novel·la Viure no és fàcil, que retrata la societat barcelonina de la post guerra. Aquest primer premi va estar carregat de molta polèmica arran de la decisió del jurat, format per escriptors com Josep Pla i Joan Fuster, que no van acordar els criteris per la consecució del premi. La obra de Massó es va imposar a la Plaça del Diamant, que llavors es titulava Colometa, de Mercè Rodoreda. Aquest tèrbol afer va provocar moltes crítiques per l'obra d'Enric Massó, que sembla que van provocar que no publiqués cap obra més fins al cap de 15 anys (Mort de Guerra 1976). Sobre la figura de l'escriptor riudomenc va pesar durant molts anys aquesta polèmica del Premi Sant Jordi, sobre la qual ell no hi havia tingut cap intervenció però que se'n va veure afectat.