"En Joan Guinjoan ens ha posat les coses fàcils, sempre trobava un forat per nosaltres"

-Podríem dir que amb la presentació del llibre s’ha tancat un projecte de tres anys, com us sentiu?

Anton Marc: Molt contents. La realitat ha superat les expectatives que teníem. Feia molts anys que estàvem al CERAP i estem acostumats a actes de tot tipus, però amb un així no ens hi havíem trobat mai. Vaig al·lucinar al veure la sala plena, amb molta gent dreta i d’altra que no hi cabia.

M. Eugènia: Ja sabem que la gent venia pel Joan Guinjoan, però per nosaltres trobar-nos amb una resposta d’aquestes característiques també és una satisfacció. A més, és molt reconfortant el fet de veure el teu treball publicat després de dedicar-hi tant d’esforç i, sobretot, posar-hi molt de cor.

-D’on va sorgir la idea de fer una biografia més íntima de Joan Guinjoan?

Anton Marc: La idea surt del consell editorial del CERAP quan es va publicar l’últim quadern de divulgació cultural, al novembre del 2009. Del Joan Guinjoan se n’han fet molts de treballs ja, alguns dels quals immillorables, però sempre des del seu vessant de compositor. Nosaltres creiem que el Joan té un vessant local que no està gaire explorat i per això vam decidir tirar endavant el projecte.

M. Eugènia: Volíem parlar del seu rerefons personal i les influències dels seus anys a Riudoms en la seva obra posterior. Són coses que ens han costat una mica treure, ja que les tenia molt arraconades a la memòria perquè no és una cosa que estigués refrescant contínuament.

-Quina va ser la reacció del compositor quan li vau presentar el projecte?

M. Eugènia: Primer no hi creia gaire. Ens veia dos xiquets joves del poble que no sabíem on ens posàvem, però de seguida va veure que la cosa anava de veritat tot i que al principi fos bastant escèptic.

-Com va ser la col·laboració?

M. Eugènia: Hem tingut una relació molt propera i familiar al llarg d’aquest temps, semblava que el coneguéssim de tota la vida. A part de veure el llibre publicat, que és més pels lectors, el que realment ens queda a nosaltres és l’experiència de conèixer-lo i totes les trobades que vam fer.

-De quina manera realitzàveu les entrevistes?

Anton Marc: No eren entrevistes, eren més aviat converses. Li trèiem un tema determinat, que nosaltres teníem ja planejat, i llavors sobre això anàvem estirant el fil de manera espontània. Al principi no recordava algunes coses però anava refrescant la memòria.

-Us ha costat plasmar aquestes converses en el llibre?

M. Eugènia: No gaire perquè la idea que teníem des d’un bon principi era no fer un assaig, sinó transmetre la sensació que nosaltres havíem tingut. El que hem fet, doncs, és transcriure les converses, treure el que sobrava i deixar les seves paraules intactes. Això sí, són moltes hores d’entrevista per transcriure.

Anton Marc: El més important són les seves paraules. Té una gràcia especial a l’hora de relatar les coses i quan llegeixes el text te l’imagines. Aquesta també és una de les coses que fan el llibre diferent.



-Amb quins entrebancs us heu anat trobant al llarg d’aquests tres anys?

Anton Marc: La principal dificultat és que tant ell com nosaltres som persones molt ocupades, sobretot ell que té una activitat frenètica. Ha estat una cosa continuada, però intermitent, per això també ha durat bastant. Aquest és un llibre que hem anat fent els diumenges, quan teníem temps lliure.

M. Eugènia: Però a part d’això, no ens hem trobat amb gaires més dificultats. El Joan és una persona que et posa les coses molt fàcils, encara que estigui molt ocupat trobarà un forat per tu.

-Per una persona que s’ha llegit totes les biografies del Guinjoan, què hi trobarà de diferent?

Anton Marc: Els seus orígens. A la resta de biografies ho posaven com un capítol introductori, aquí tu veus d’on surt aquesta persona.

M. Eugènia: És un origen particular el seu, la majoria de persones que han arribat al seu nivell han estat gent amb diners. I a part dels seus orígens humils, el document té un gran valor històric ja que s’explica en primera persona la Guerra Civil i la postguerra.

-El llibre inclou un recull fotogràfic inèdit, com vau seleccionar les imatges?

Anton Marc: Va ser complicat, bàsicament perquè la part gràfica ha d’anar amb consonància amb el text, li serveix de complement. Hi havia capítols que podies trobar molta documentació, però d’altres en que no tanta.

M. Eugènia: Hi ha imatges de la seva família, dels amics, de les festes del poble i també algunes de París. Vam aprofitar un viatge que vam fer a la capital francesa per tirar algunes fotos als llocs que van marcar la seva estada allà. Una d’elles és a Le père tranquille, un restaurant on Guinjoan tocava el piano. Curiosament, en parlar amb el cambrer del local ens va explicar que feia només cinc anys que havien retirat el piano. Per poc no el vam enxampar.

-Us ha sorprès alguna cosa del compositor?

Anton Marc: M’ha sorprès per a bé. Sabia de gent que havia tingut contacte amb genis com el Brossa o el Tàpies i em deien que eren molt desagradables en distància curta. En canvi, amb el Joan va ser tot el contrari. La fama no li ha pujat al cap ni molt menys.



-Podeu explicar alguna anècdota?

Anton Marc: Moltíssimes. Al final ens tractava amb una familiaritat absoluta, algunes vegades ens deia si abans d’anar a casa seva podíem passar a comprar-li quatre coses que necessitava. És Clar, no hi ha gaire gent que pugui dir que li ha comprat una ampolla de Johnny Walkers al Joan Guinjoan!

M. Eugènia: Hi ha gent que tindria més pudor i voldria més intimitat, però ens va tractar sempre com si fóssim un més.

-D’aquí poc presentareu el llibre a la Biblioteca Nacional de Catalunya...

M. Eugènia: Sí, ens fa molta il·lusió. Per a nosaltres és un gran honor poder fer això com a autors del llibre, però també com a representants d’un centre d’estudis de la província de Tarragona.