“El Jutge de Pau ha de posar pau, no ha d’anar a posar guerra”

• Com va començar a ser Jutgessa de Pau?

Fa 12 anys, quan l’anterior Jutge de Pau acabava el seu mandat, es van convocar eleccions i m’hi vaig presentar. Mai hauria pensat en que seria Jutgessa de Pau a la primera elecció, a més sent la primera dona que ho ha sigut al poble.

• Què va pensar en entrar al Jutjat?

Va ser més complicat del què m’havien dit. Quan vaig entrar al jutjat i vaig veure tota la feina que havia de fer, vaig pensar en tots els jutges anteriors a mi. Tenen molt de valor, perquè ara fem cursos, però abans feien moltes coses sense saber. Per això vaig decidir fer un homenatge als Jutges de Pau riudomencs anteriors a mi.

• En què va consistir aquest homenatge?

Vaig col·locar un quadre al Jutjat amb la foto i temps de mandat de tots els Jutges de Pau que hi ha hagut al poble des del 1885, amb el previ permís de les famílies. Amb els familiars després vam fer un acte a la Casa de Cultura on els hi vaig donar un petit obsequi. Va ser molt emotiu.

• Com és el procés d’elecció?

Es fa una crida des de l’Ajuntament i la gent es presenta. Els regidors voten en un ple de l’Ajuntament i surt algú elegit. Llavors s’envia el resultat de les votacions al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i allí ho han d’aprovar.

• Pot abandonar el càrrec quan vulgui?

No, ha de ser una causa de força major. O bé he d’estar malalta, o tenir un malalt a la meva disposició, però tot i així hauria de presentar molts papers i no t’ho acceptarien fàcilment. És molt complicat.

• Com se sent en veure la confiança que li tenen dipositada?

He estat molt contenta totes les vegades, perquè han estat tots els partits els que m’han votat. L’última vegada no sabia si tornar a apuntar-me, però en veure l’interès de la gent em vaig tornar a presentar i he sortit de nou.

• Quines funcions té exactament?

Conèixer en primera instància l'ordre civil, intervenir en qüestions penals per actuació (fem judicis de faltes), firmar i acceptar els exhorts que venen d’altres jutjats i portar actes de conciliació entre conflictes de veïns per evitar judicis, que és potser la part que  m’agrada més.

• Han canviat molt les funcions en els anys?

En tots aquests anys no, però ara mateix ho han canviat una mica. D'aquí en endavant els exhorts aniran directament a la secretaria, en canvi haurem de fer més judicis de faltes, que és el que m'agrada menys de fer. És complicat, perquè són gent del poble que coneixes i a un l’has d’absoldre i a l’altre no.

• Quan de temps dedica a la feina?

Dos matins a la setmana: dilluns i dimecres durant unes cinc hores. Hi ha vegades que cal treballar coses fora d’aquest horari. Tot i així intento no endur-me gaire feina a casa.

• Tenen més feina amb la crisi?

Sí, el moment actual de la crisi es reflexa molt en el jutjat, ja que hi ha més casos que abans.

• Des del Jutjat també es tramiten els expedients de casament ¿no?

L’expedient de casament sempre es fa al Jutjat de Pau, encara que la persona es vulgui casar a l’Ajuntament. En el moment de fer l’expedient, demanem on es volen casar, si al Jutjat de Pau o a l’Ajuntament. Un cop triada l’opció no hi ha marxa enrere, si es vol canviar de lloc s’han de fer papers nous perquè jo no puc delegar a l’alcalde o els regidors, ni ells poden delegar-me a mi. Ara bé, l’alcalde si que pot delegar a un regidor, o jo sí que puc delegar al substitut.

• Ha oficiat molts casaments? En recorda algun d’especial?

Més de 100. Tinc molts records bonics, com casar a dues parelles alhora que eren família. En referència als casaments he de dir que nosaltres només podem casar als jutjats. A Riudoms també puc casar a l’Ajuntament perquè el jutjat no està en condicions per admetre un casament de molta gent. Però quan caso a l’Ajuntament he de dir al començar que en aquell moment l’Ajuntament es converteix en la seu del Jutjat de Pau. Per exemple jo no puc casar en un restaurant o altres llocs i això la gent no ho sap.

• Què fa el Josep Forcadell, el Jutge de Pau auxiliar?

El Jutge de Pau Auxiliar actua com un substitut tenint les mateixes competències que el titular, però no pot fer res mentre estigui present el jutge titular, les dues firmes no poden estar juntes. El titular cedeix al auxiliar les seves funcions en el cas de malaltia o vacances.

• Manté contacte amb altres jutges de pau?

Sí, ens trobem als cursos de formació. Fins i tot hi ha hagut supòsits en els quals m’han vingut a veure com faig judicis de faltes, i jo he anat a veure’ls. Amb alguns he fet una amistat i ens ajudem mútuament. Ens truquem de tant en tant per demanar-nos consell.

• Com a jutgessa, quina activitat institucional té el seu càrrec?

El protocol diu que el Jutge de Pau té la condició d’autoritat del poble, per això porta la vara de la justícia juntament amb l’alcalde a les processons i els actes. Vull deixar clar que jo no tinc res a veure amb la política, no vaig ni als mítings perquè he de ser completament neutral.

• Considera que és un càrrec delicat?

Sí, molt. Jo no tinc record de tenir cap enemistat en tots aquests anys, però s’ha de tenir molta cura. El Jutge de Pau ha de posar pau, no ha d’anar a posar guerra. També és molt delicat el fet que no puguis explicar res, tinc secret professional. Quan me’n vaig del Jutjat, la feina es queda allí, però a vegades els mals de cap venen amb mi i no em deixen dormir.

• Costa separar la vida privada del poble amb aquesta feina?

Jo crec que ho he sabut separar bastant, al principi no podia. Hi havia gent que et trucava els diumenges i a altes hores de la nit sense tenir en compte què estaves fent. El que passa és que les persones volem una resposta ràpida a les nostres preguntes, i el Jutge de Pau no pot fer-ho, els casos s’han de treballar.

• Ho considera una feina enriquidora?

Sí, he après moltíssim. Tinc dos fills que han estudiat Dret i quan ho feien pensava “Quin totxo!”, però ara si fos més jove ho estudiaria perquè m’entusiasma.

• Quines característiques creu que ha de tenir un bon jutge de pau?

Jo crec que és una cosa que l’has de portar dins. S’ha de tenir un tarannà d’ajudar a la gent i, sobretot, saber escoltar i intentar donar bons consells. Jo vaig estar vint-i-cinc anys com a presidenta de Càrites, i penso que això m’ha servit molt per a aquesta tasca. Per altra banda, també s’han de tenir certs coneixements judicials.