El passat 16 de juliol l'ANC de Riudoms va celebrar a la Sala Multiús del Casal Riudomenc l'acte de commemoració del 10è aniversari. Com a convidada especial hi va assistir l'Elisenda Paluzie, ex presidenta de l'entitat a nivell català. L'acte també va comptar amb pràcticament tots els coordinadors i equips de la territorial de Riudoms al llarg d'aquests 10 anys.
L'acte, dirigit pel periodista riudomenc Joan Maria Clavaguera, va començar amb la projecció d'un vídeo del primer d'octubre a Riudoms, i amb un concert de dos músics riudomencs, el Sergi Gili i l'Alba Sánchez. Seguidament, Elisenda Paluzie va fer un resum d'aquests anys, destacant com a error el fet de creure que Espanya estava disposada a negociar, i de com amb el referèndum va començar la repressió. Paluzie també va proclamar que la repressió ha de ser un instrument de lluita, i que la independència la portaran les majories democràtiques per un referèndum o per una declaració al Parlament. Va destacar que les estructures locals de l'ANC són la clau per trencar el pacte d'estabilitat i recuperar la iniciativa i la unitat.
Després del seu discurs van pujar a l'escenari el Roger Caparó, la Cristina Montalvo, el Joan Sarobé i l'Anna Maria Torres, coordinadors de l'ANC de Riudoms en els últims anys. Van recordar, entre altres, les consultes de 2010, les mobilitzacions arreu del territori, la Via Catalana, les marxes caminant cap a Barcelona o el Primer d'Octubre.
L'acte també va servir per fer una ovació a una persona que, des de l'ANC de Riudoms s'ha considerat que ha fet de "pal de paller" de totes les juntes, l'Arnau Carbonell. "Possiblement l’Arnau reflecteix millor que ningú aquest esperit d’il·lusió i empenta dels primers anys, i de desengany amb la feina dels partits dels últims temps", expliquen des de l'entitat. Amb el Cant dels Segadors i un petit refrigeri a base d'avellanes, coca amb recapte, coca dolça i cava es va acabar l'acte.
"Fer deu anys d’una entitat és sempre motiu d’alegria, però en aquest cas hi ha un sentiment agredolç", asseguren. "En aquests anys hem passat de la 'revolució dels somriures' i de les manifestacions més grans d’Europa a tenir presos polítics, exiliats i milers de represaliats, amb uns atacs furibunds contra la llengua i la cultura", expliquen. 10 anys que també han estat marcats per un trencament de la unitat dels partits i de les institucions, per la repressió i el 155, per la Covid, per la crisi econòmica, per les guerres, les migracions, el canvi climàtic i moltes més qüestions. "Els indults i la 'taula d’anar passant el temps' han rebaixat la tensió i l’autodeterminació es va encallant pel camí", expliquen. Tot i això, l'acte del dia 16 va voler ser un agraïment i encoratjament a tota la gent que ha dedicat les seves hores per lluitar per un país millor durant aquests 10 anys.