Tenim un Ajuntament amb onze regidors de CiU, un d’ERC-AM i un altre del PSC. Si generalment ja es diu que les majories absolutes són dolentes, no em vull ni imaginar com deu ser aquesta. A Riudoms hi fa falta oposició. Tant en nombre com en qualitat. La CUP va arribar a la política riudomenca per trencar amb les dinàmiques existents, on l’equip de govern governa pels seus i on l’oposició és invisible i ineficaç. La feina de la CUP ja ha obtingut els primers fruits. Si no, com és que al nou web hi surten els sous dels regidors? L’equip de govern ha tingut vuit anys per fer-ho i tot just ho publiquen quan la CUP ha començat a demanar-ho. Això demostra que tot i no governar es poden canviar les coses i, si sense estar a l’Ajuntament s’han aconseguit alguns objectius, des de dintre encara es pot fer molta més feina.
A molts ens ha passat que quan et fan un regal et donen una caixa molt grossa i embolicada amb papers lluents i de colors cridaners. Quan l’agafes i veus que pesa poc ja sospites. I quan l’obres, veus que només hi ha paper de diari. Doncs a mi em passa més o menys el mateix amb la manera de governar de CiU a Riudoms. Per més que m’hi esforço no hi veig més que política de les aparences. D’acord, s’han fet moltes coses i el dia a dia es gestiona amb rapidesa. Però no hi veig una direcció concreta, en la política de CiU. Si em pregunteu com serà Riudoms d’aquí vint anys no ho sé contestar. No veig que s’impulsi cap sector estratègic, ni es defensa la tradicional agricultura ni s’impulsa cap sector nou. Es va fer un Casal i no fomentem la cultura, cada cop menys gent va a missa però fem una Setmana Santa digna de Sevilla i se’ns omple la boca parlant de Gaudí però encara no hem entrat a La Ruta dels Genis. Passen els anys i segueix sent vigent allò que ens diuen els nostres veïns: “A Riudoms, misses i processons” o “A Riudoms, molta gàbia i pocs moixons”. Es governa de cop electoral en cop electoral. Estem de campanya permanent, reforçant dia rere dia la figura d’un alcalde-vedette omnipresent, més centrat en no perdre vots que en pensar en un Riudoms a llarg termini.
Mireu, no m’agrada que em prenguin el pèl. I per això no em crec que es dinamitzarà el centre del poble quan de moment l’únic que s’hi ha fet és asfaltar i regalar plantetes -mentre s’han urbanitzat noves zones del poble-. No em crec que arreglar l’edifici de Les Monges sigui una prioritat quan durant vuit anys s’ha deixat morir. No em crec que totes les obres toqui fer-les dos mesos abans de les eleccions. Tampoc m’agrada que s’aprofiti la cavalcada de Reis per fer-hi un míting de l’equip de govern. I no m’agrada que facin una jornada de portes obertes de la Cisterna Vella, quan realment es tracta d’una inauguració encoberta i il·lícita per entrar en període electoral. I el que menys m’agrada de tot plegat és que es pensin que no ens n’adonem. I tot això, amb la connivència de l’oposició a l’Ajuntament, que durant els darrers quatre anys ni hi ha estat ni se’ls ha esperat. També m’han decebut. S’ha de tractar la ciutadania com a gent madura i parlar sovint dels temes que interessen als riudomencs. De moment, els únics que m’han convidat són els de la CUP. I no és que m’hagin convidat a mi sol. Fent actes oberts, conviden a tothom. Aquest ha de ser el camí de la nova política.
També hem vist que el sistema polític és desastrós; hi estem d’acord, no? Entre polítics, bancs i poders fàctics diversos ens han portat a una crisi estructural sense precedents, que només es pot solucionar fent les coses de manera molt diferent, capgirant-ho tot, també capgirant Riudoms. La CUP ho garanteix pel seu codi ètic. Els seus integrants no viuen de la política. A Riudoms mateix, els regidors no cobraran sou i es limiten mandats perquè s’entén que la política és un servei públic. Quan necessites la política per menjar, a vegades t’has d’empassar l’orgull i fins i tot cedir a pressions. I quan això passa, no compleixes el que has promès. La CUP tampoc demana crèdits als bancs. Per això les seves campanyes no són tan boniques; no pots tirar confeti, oferir grans pica-piques ni repartir llibres de fotografies en colors. I això té un gran cost electoral. Però tampoc se’ns ha d’escapar que els favors dels bancs no són gratuïts i que et poden demanar després algun favor a canvi. Un favor, però, que en lloc de pagar-lo el partit en qüestió, el paguem entre tots.
Vist tot això, la meva pregunta és: per què no votar la CUP?
Signat: Oleguer Domènech