Per diferents raons. Creiem que la política municipal actual no reflecteix la societat, s’ha perdut la pluralitat. L’altra és per la falta de transparència. I també per la participació: hi ha una altra manera de fer política que passa per obrir a la gent del poble i participar en la presa de decisions. I una quarta raó és la il·lusió i les ganes de treballar. Des de les institucions es poden fer coses sense perdre el carrer.
Com veu el Riudoms actual?
No combrego amb moltes de les coses que es fan. Vull que el poble millori, que s’hi facin inversions i estigui arreglat, però les maneres poden ser més transparents i participatives. Totes les inversions que hem vist darrerament em semblen perfectes, però potser hi ha un ordre i unes prioritats. Que s’arreglin els carrers i es regalin geranis al nucli antic, però que després no hi hagi pressió d’aigua a les cases, em preocupa. Que les cases caiguin perquè no se’n bonifica la rehabilitació o que el comerç acabi marxant del casc antic són dues polítiques que no es veuen des del conjunt.
Com valora la llista electoral que presenta la CUP Riudoms per aquestes eleccions?
Estic molt content. La transversalitat era un dels nostres objectius, que no se’ns pugui titllar de joves, ni d’un entorn concret. El projecte de la CUP en sí és de llarg termini, i la gent que hi ha entrat té moltes ganes de treballar. No són figurants: són gent que aporta, que té il·lusió i que no para de proposar. Defugim dels personalismes i volem fer un equip.
Els ha costat trobar gent?
Com a tots els partits i, a més, som nous. Costa trobar gent per la concepció que es té de poder ser etiquetat. Després veus que la gent es posiciona en mobilitzacions, festes... però costa.
Si hagués de destacar una proposta del seu programa electoral, quina seria?
La participació. No és el mateix fer un acte multitudinari que participar-hi. Trobo que, com a Ajuntament, s’estan assumint moltes coses, però s’hauria de cedir molt més al teixit social. Una de les claus és que la participació no sigui una responsabilitat política, sinó que sigui tècnica: un responsable que marqui plans de participació transversals, no una regidoria específica. I tot això ha de començar des de dalt, creant un ROM que reguli l’actuació de la ciutadania vers la institució i un pla de participació ciutadana amb tots els instruments i eines.
En el programa presenten una exempció d’impostos per autònoms agrícoles. És possible?
Sense números i des de la ignorància no sabem quin percentatge del cens forma part de l’activitat agrícola, però sí que creiem que és un sector estratègic que cal preservar. Es tracta d’ajudar i incentivar, juntament amb revalorar i potenciar el producte. La partida que es podria destinar a això seria inferior al sous dels regidors, per exemple. O la partida de postals i butlletins podria ser més austera.
Fotografia: Carles Viñuales
Als infoCUPs han remarcat la idea que el creixement urbanístic del poble no s’ha gestionat adequadament, i això es veu reflectit al seu programa. Quines són les propostes concretes que volen fer?
Una planificació prèvia. L’urbanisme és l’exemple més clar que no hi ha planificació. Pel volum del poble hauríem de tenir un POUM, que preveu una participació de la gent i marca el creixement futur definit en 20-30 anys. L'any 1992 les previsions eren totalment diferent a les que tenim ara i, per tant, tot allò està obsolet. Si s’hagués fet una bona planificació no tindríem els nyaps d'ara.
Però amb el que ja tenim fet, com s’ha de gestionar?
S’ha d’incentivar la rehabilitació del que ja hi ha més que promoure noves construccions. També amb la brossa: hi ha llocs del poble on no hi ha contenidors de recollida selectiva. I allò que ja està consolidat, el tema central és la seva gestió. Per exemple amb els equipaments, que en tenim molts sense ús: la Casa de Cultura, l’antiga Llar de Jubilats, l’antic hospital, l’Epicentre, la Casa Gaudí, les Monges... Que no es facin servir té un cost.
Al codi ètic de la CUP han establert que els regidors només poden ser electes dos mandats i que es renuncia a la retribució personal perquè vagi a la formació. Què en pensa de la creença que per tenir bons polítics han d’estar ben pagats?Creiem que hi ha d’haver retribucions però només per a la gent que té una dedicació exclusiva a la política. Tothom ha de tenir la feina i que la política sigui una cosa de més, com hi ha gent que està en una entitat i té ganes de fer coses pel poble, però ningú ha de deixar de treballar. És clar que hi ha un punt on això se supera, com al Parlament o en ciutats més grans, perquè obliga a deixar la feina. Per tant, sí que creiem que s’ha de pagar, però s’ha de remunerar molt menys que ara, comparar-ho amb la població.
Com li agradaria que fos el Riudoms del 2019?
Més transparent i participatiu. Un Riudoms fet entre tots. Des dels governants fins als de baix, implicant-se d’una manera activa. I més compromès a nivell social, per millorar la qualitat de vida, la cohesió i la convivència. I a nivell nacional, m’encantaria dir que al 2019 estem en un país lliure i independent.
Aquesta és l'entrevista publicada a L'Om, Revista de Riudoms, número 521 Abril-Maig.