Vals, Cambrills, Ruidoms i el Màzinger Z: un país per enfotre-se’n

Dijous a la nit per la primera de la televisió espanyola es va poder veure el capítol dedicat a Tarragona de la sèrie documental “Un País para comérselo” que protagonitzen l’Imanol Arias y el Juan Echanove. En la promoció del programa a la cadena estatal se’ns diu que “los dos actores se adentran por las tierras de España para investigar su gastronomía y paisajes”. Però més que investigar el que acabes veient és com Arias i Echanove s’acaben atipant. Especialment l’actor madrileny que anant engrapant se’ns apareix vermell com un perdigot. Fa patir només de veure’l. El seu colesterol deu estar pels núvols.

Com era d’esperar l’emissió del capítol es va seguir amb expectació a les nostres comarques, especialment en aquells indrets on s’havien fet els enregistraments. Una expectació, però, que va acabar amb una profunda decepció en alguns dels pobles protagonistes. Tot i que el programa té impactes interessants i molt correctes, sorprèn les gravíssimes errades de documentació que es poden apreciar de manera clara. En els crèdits van convertir Valls i Cambrils en Vals i Cambrills respectivament. Feia molt mal a la vista. I a nivell de continguts va sorprendre el temps que van perdre per ensenyar el Mazinger Z de la urbanització Mas del Plata de Cabra del Camp, que ben bé no sé pas que hi treia a cap en un programa d’aquestes característiques. De fet va sortir més el Mazinger que no pas el Gaudí Centre, tot i que a Reus es van delectar visitant la Ferreteria de la Plaça de la Farinera on l’Echanove va xalar d’allò més fent un bon vermut. Devia sortir contentet.

Però si un municipi es pot sentir agreujat amb el resultat final del programa aquest és Riudoms. Després de l’emissió les xarxes socials treien fum. La primera perla es va produir només començar. En el mapa on es relacionaven els pobles que visitarien els dos actors “para investigar su gastronomía y paisajes” es va identificar el municipi com RUIDOMS. El meu oncle encara conserva un cartell d’un circ tronat que fa anys va actuar al poble i el van identificar així. Però clar, aquella pobre gent del circ devien anar amb una sabata i una espardenya i es pot disculpar l’errada. Però un programa d’aquest nivell no pot cometre una pífia d’aquesta magnitud. Però esperant veure alguna cosa més del meu altre Món –el de Riudoms- em vaig trobar amb unes imatges de l’Echanove en un forn fent una coca amb recapte. Em va sorprendre que no s’identifiqués en cap moment l’indret ni la població. Tenien al mestre artesà, el Josep Maria Rovira, però semblava que estiguessin en un forn de la Dimensió Desconeguda. I aquí es va acabar tot. No cal dir que a partir d’aquell moment les xarxes socials van començar a treure fum. El mur al Facebook de l’alcalde, el Josep Maria Cruset, es va convertir en pocs segons en un altre Mur, el de les lamentacions. L’alcalde, que es devia quedar de pasta de moniato davant de la petita pantalla, quan va reaccionar no es va mossegar la llengua: “AQUEST ÉS UN MISSATGE AUTOMÀTIC DEL l'iphone DEL JOSEP M... ELL S'HA TIRAT PEL BALCÓ.....senyors, bona nit i...que la salut no falti!!!!" Més clar, l’aigua. Després, més en fred –o no- escrivia “Això es la vida. Moltíssima gent havia posat esforç, il·lusió i temps pel programa d'avui. Sembla ser que la vida és així...de vegades no et dóna el resultat esperat. Gràcies a tots els que hi vau creure i dedicar el vostre temps. Pit i amunt!” S’ha d’entendre la decepció de l’alcalde de Riudoms, pensant especialment en els seus convilatans. Els del programa es van estar més de tres hores al municipi enregistrant. I per això no s’entén el criteri que van emprar en muntatge final. El regidor de cultura, l’Eudald Salvat, encara era més gràfic “Vaja trunyo de capítol! Em sap més greu per tota la gent de Riudoms que hi va col·laborar desinteressadament durant tot un matí.. Gràcies!!! I ànims per treballar per Riudoms!!! “ Això de “trunyo” és denota.

No em negaran que aquesta situació recorda, salvant les distàncies, el “Bienvenido Mr.Marshal” de Berlanga. La gent de Riudoms, com és lògic, al saber de l’arribada d’un programa d’aquestes característiques, amb tan il·lustres presentadors, es van desfer en atencions esperant la lògica recompensa, el seu minut de glòria arreu de la pell de toro. I a final, com van fer els americans a Villar del Río, van passar de llarg. Una llàstima tot plegat. Potser si en lloc de la millor coca amb recapte del món, a Riudoms tinguessin un Gormitti gegant a l’entrada del poble –com el ninot de falla del Mazinger de Cabra- possiblement els de la tele li haurien dedicat el temps que hagués fet falta. Perquè de vegades tens la sensació que programes com aquest més que un “país para comérselo” el que volen és “un país per enfotre-se’n”. I a les proves em remeto.