Era dimarts pel matí, de sobte truquen al mòbil: Josep, no ho saps?, el papa ha renunciat! Com tothom, una mica incrèdul miro corrent internet, i efectivament, la notícia es veu corroborada de manera àmplia.
Durant tots aquests dies molta gent ha dit que se sent perplexa i sorpresa; la veritat sigui, jo trobo que no ens ha d’estranyar gens, perquè ha estat una renúncia presa en la línia del seu pontificat, un pontificat marcat per la llibertat a l’hora de prendre decisions, i vivint-ho sempre des de la discreció, propostes valentes i decidides que ha assumit des de la seva consciència davant de Déu en bé de l’Església. És en aquest context s’ha d’emmarcar aquesta renúncia, no un gest aïllat sinó conseqüència de tot el seu pontificat i tota la seva vida.
Quan van escollir papa a Joseph Ratzinger, molts van vaticinar que seria un papa continuista i de transició, però ell, sense fer soroll ha anat mostrant tot el contrari. De nou els càlculs i les prediccions humanes han fet fallida, perquè en l’Església no tot es pot mesurar i calcular en lògiques del món, perquè comptem amb la novetat i la força sempre imprevisible de l’Esperit.
Aquell teòleg alemany que l’any 2005 van escollir com a Papa ha pres decisions importants i ha afrontat reptes difícils donant-hi resposta. Precisament ha estat ell el que ha impulsat el fer “neteja” a l’Església, assumint personalment el dolor que això comporta però com una acció necessària per ser honestos al missatge que predica; ha estat ell el que ha denunciat el relativisme del món contemporani, amb discursos profunds, tot teixint ponts de diàleg entre la fe i la raó, entre l’Església i el món d’avui; és ell el que reclama als cristians més profunditat en la vivència de la fe tot convocant i impulsant l’”Any de la fe”; s’ha preocupat per eradicar la corrupció i mostrar transparència i honestedat.
No idealitzem a Benet XVI, no tot és bo i perfecte en el seu pontificat, però si que cal reconèixer-li una gran tasca i servei generós a favor de la veritat. Així el valorem i l’estimem: un papa que ens ha fet pensar, un papa que vol per a l’Església coherència entre allò que predica i allò que viu, un papa que no viu tancat en els palaus vaticans sinó que està en continu diàleg amb el món, un papa que transmet un missatge clar per no caure en el relativisme i sincretisme del món present.
En definitiva, un papa coherent amb la seva consciència i la seva fe, tant que ha estat capaç de ser el primer papa en la història que ha renunciat en circumstàncies totalment lliures i ordinàries. De nou aquest home discret i humil ens ha ensenyat amb el seu gest profètic i de valentia. Un gest que passarà a la història, i que a tots ens ha d’interpel·lar en la nostra vida i en el nostre servei.
Així mateix, com a catalans i riudomencs no podem oblidar i li hem d’agrair la seva visita a Barcelona per a la dedicació de la Sagrada Família. Ell, un bavarès que estima les seves arrels i no ho amaga, va projectar l’obra del nostre riudomenc Antoni Gaudí, i va celebrar tota la celebració amb un excel·lent català, mostrant la seva sensibilitat vers el nostre país, i la seva admiració amb la bellesa transcendent de l’arquitectura de l’Arquitecte de Déu.
Amb la seva renúncia un cop més ens és exemple per a tots, pels cristians i pels dirigents del nostre món, el governar no és autoritat i poder, sinó que és servei i estima en bé dels altres.