Quan l’Olimpíada Cultural de Barcelona encarregà a Joan Guinjoan una òpera sobre Antoni Gaudí, el compositor riudomenc declinà l’oferiment per considerar que Gaudí ja estava massa explotat. Era l’any 1989. Finalment, gràcies a la insistència de Josep Maria
Carandell –periodista, escriptor i filòsof d’origen reusenc– Guinjoan completava una òpera que s’estrenaria al Gran Teatre del Liceu l’any 2004.
És realment l’estudi d’Antoni Gaudí, quan aquest 2012 es commemora el 160è aniversari del seu naixement, un camp massa explotat? Què en sabem més enllà del Gaudí-Miró-Dalí català-castellano-english-français-deustch a tot color? Quan es construïren les cases Batlló i Milà enmig del passeig de Gràcia, la premsa atacà durament l’arquitecte de Riudoms, les revistes satíriques especialment; l’acusaren de destrossar la gran avinguda barcelonina amb uns edificis del pitjor mal gust, i no poques famílies benestants li retiraren la salutació quan se’l trobaven. Davant d’un rebuig generalitzat, Gaudí es reclogué en ell mateix.
La visió que avui puguem tenir de Gaudí és conseqüència de la interpretació dels seus biògrafs i estudiosos. Un franquista com Joan Bassegoda i Nonell ens presenta un Gaudí catòlic i beat, mentre que un anticlerical com Josep Maria Carandell projecta un Gaudí
panteista i pletòric de naturalisme. Que si certs detalls de la façana del naixement de la Sagrada Família són un rosari o una ginesta... francmaçó o íntim del bisbe Torras i Bages. En les últimes etapes de la seva vida, Gaudí fou un home obscur i asocial.
Darrere de la imatge turística i clerical que avui en puguem tenir, es troba un Gaudí enigmàtic i sovint contradictori. L’artista reusenc Jordi Abelló aprofundeix la seva visió crítica i disseccionadora en aquest camp ombrívol en l’exposició “Gaudí va néixer al mas de la Calderera de Riudoms” –que es presentarà dimecres 5 de desembre al CERAP, amb un hashtag creat per a l’ocasió: #gaudíriudoms. A través de sis vídeos ens podrem aproximar a un Gaudí desconegut, com si d’una immersió submarina als avencs més profunds d’un mar en aparença plàcid és tractés, on descobrirem troballes inquietants. Un exemple: la relació de l’arquitecte amb el seu principal mecenes, Eusebi Güell i Bacigalupi, comte de Güell, riquíssim traficant d’esclaus i explotador de menors.
En paraules d’Albert Mercadé a la revista Bonart, l’obra de Jordi Abelló es pot resumir en “contundència plàstica, profunditat psicològica, compromís social, inquietud humanística i destresa tecnològica”. En el número 201 de Lo Floc, revista del Centre d’Estudis Riudomencs Arnau de Palomar, entrevistem en profunditat al nostre artista convidat. Abelló acompleix el paper que tot artista té el deure de desenvolupar: la reflexió crítica i analítica aplicada a la nostra realitat social i històrica, incidint en plantejaments que ens menin a qüestionar-nos conceptes i esquemes que ens vénen ja preestablerts, i amb aquesta exposició continua desenvolupant una constant en la seva producció artística. Una manera diferent de commemorar el 160è aniversari del naixement de Gaudí al poble on va néixer.