Tot s’hi val?

A principis de novembre llegíem als diaris i anunciaven per televisió que el general David Petraeus, director de la CIA, dimitia del seu càrrec per una relació extramatrimonial. Què passaria si això hagués succeït a casa nostra? Doncs que potser encara hi hauria gent que el felicitaria per tenir aquesta relació.

Sense caure en una falsa moral, també és veritat que a casa nostra hem passat a l’extrem del tot s’hi val. Ens fan falta referents! Tots, infants, adolescents, joves i adults necessitem referents. Què és un referent? Aquella persona que amb la seva conducta, el seu exemple, la seva manera de fer, la seva credibilitat ens ajuda i ens és estímul per orientar la nostra vida, les nostres decisions, la nostra societat.

Els infants necessiten trobar en els pares i mares autèntics referents per a construir la seva persona; els ciutadans necessitem trobar polítics que siguin referent de treball i servei al poble; la societat necessita trobar referents de persones que s’entreguen generosament en bé dels altres.

Potser hem de deixar pas al “Tot s’hi val”, en les relacions personals, laborals, familiars, i polítiques per tornar a exigir-nos a nivell propi i com a poble uns límits que estructurin i forgin una persona que sigui veritable referent. Que la paraula donada torni a recuperar el seu valor, que l’honestedat sigui una virtut i no una excepció, que la fidelitat sigui viscuda en la família, que l’amor no es bandegi com si no tingués importància, que el compromís sigui per a bé de tots i no per interès personal etc.

No hem de ser catastrofistes, gràcies a Déu tenim a prop nostre molts referents, però és cert que ens en manquen encara molts, i cadascú de nosaltres ho pot ser: a casa, amb els amics, al treball, a les entitats, a la política, a la parròquia, amb els veïns... Us deixo un petit text que si bé va ser escrit fa més de 2.000 anys, no ha perdut gens d’actualitat, i ens hi pot ajudar:

Si jo parlés els llenguatges dels homes i dels àngels però no estimés, seria com una esquella sorollosa o un címbal estrident. Si tingués el do de profecia i penetrés tots els designis amagats de Déu i tot el coneixement, si tingués tanta fe que fos capaç de moure les muntanyes, però no estimés, no seria res. Si repartís tots els meus béns als pobres, fins i tot si em vengués a mi mateix per esclau i tingués així un motiu de glòria, però no estimés, de res no em serviria.

El qui estima és pacient, és bondadós; el qui estima no té enveja, no és altiu ni orgullós, no és groller ni egoista, no s'irrita ni es venja; no s'alegra de la mentida, sinó que troba el goig en la veritat; tot ho excusa, tot ho creu, tot ho espera, tot ho suporta.

L'amor no passarà mai. (1 Co 13,1-8)