Després d’haver llegit l’article: “La majoria silenciosa” d’Oriol Vidal, publicat a L’Om 549, no me n’he pogut estar de fer algunes reflexions que voldria compartir.
Estic convençuda que moltes persones estaran d’acord amb mi si dic que quan un militant del Partit Popular parla de respecte, potser és que encara no sap el significat d’aquesta paraula. Abans de les eleccions del dia 21 de desembre, tots els candidats, o la majoria d’ells, dels diferents partits polítics van dir que respectarien el resultat de les urnes. On és aquest respecte? Fins i tot el senyor Mariano Rajoy va dir que els catalans no havien votat bé. Si hagués guanyat el Partit Socialista, o Ciutadans, o el PP, tots plegats hauríem de respectar el resultat, però guanyen els independentistes amb Carles Puigdemont al davant, i qui ho respecta? I seguint amb el respecte: CatComú-Podem sempre va dir que ells no volen formar part dels independentistes, però tampoc del bloc del 155, així doncs per respecte a la seva decisió, no els podem sumar en cap bloc.
Com pot ser que unes persones, que pertanyen a uns determinats partits polítics, ens parlin de respecte quan empresonen idees, prohibeixen colors, volen intervenir TV3, envien milers de policies a pegar persones inofensives? A més, aquests policies han estat tres mesos a Catalunya, fent què? Tan perillosos som els catalans? Que anem armats pel carrer? I la milionada que ha costat això? Calia llençar aquests diners d’aquesta manera?
El senyor Oriol Vidal diu: “Cap President hauria de tibar tant la corda. Les empreses canvien de domicili fiscal, afectant al futur al PIB…”. Tots sabem qui ha empès aquestes empreses a marxar de Catalunya. A Naciódigital, amb data 13 de febrer de 2018, es pot llegir: “El president del comitè de Seat Martorell, Matías Carnero, ha denunciat que l’empresa està rebent “pressions polítiques i monàrquiques” perquè traslladi la seva seu social fora de Catalunya. […] El president de l’empresa automobilística assegura que es busca inculcar por a les empreses. “Les inversions i l’ocupació estan garantides i la situació és dolça a nivell de vendes i de producció” afirma, i afegeix: “Venem un producte amb el qual no volem entrar en guerres polítiques. Seat seguirà fabricant i venent el màxim possible”.
Si hem de parlar del ridícul que poden arribar a fer alguns polítics, només cal recordar com s’han escorcollat bé les clavegueres, per tal que no hi hagués algun amagatall on s’hi pogués amagar el senyor Carles Puigdemont. No és d’allò més ridícul arribar a aquests extrems? Que potser la realitat és que tenen por que vingui?
De la mateixa manera que Europa no ha donat suport a l’independentisme tampoc ha aplaudit en cap moment la violència espanyola, i una cosa que sí que han dit sempre és que s’ha de dialogar, però això el PP és incapaç de reconèixer-ho. Com també, des de fora, ens han de dir que cremar la foto del rei no és delicte.
El mapa dels països del món ha anant canviant amb el temps, les seves fronteres han anat evolucionant, ja que no hi ha res etern, i tot canvia. Jo no sé si Catalunya serà un país, no sé si altres regions també voldrien decidir la seva autodeterminació. Però sí sé una cosa, i és que si els seus habitants estan contents, estan a gust i se senten respectats, no tindran cap necessitat de divorciar-se. Això ho sé jo i ho sap tothom!
Quan els escocesos van celebrar el seu referèndum va guanyar el “no”. Aleshores, el president Mariano Rajoy va dir (no recordo les paraules exactes) que els escocesos havien demostrat ser persones sensates, però se li va oblidar dir que els catalans no ho poden demostrar perquè no tenen dret a decidir-ho. Diuen que no es pot celebrar un referèndum perquè la Constitució no ho permet, però no diuen que quan convé se la pot modificar. També parlen de regles de joc, doncs jo crec que si tots hem de jugar a un joc, les seves regles s’haurien de construir entre tots. De la mateixa manera que s’han d’anar canviant lleis per les necessitats que van sorgint, es poden canviar regles que estiguin més a gust de tothom. Com a mínim es podria intentar, però fins ara no hi ha hagut aquesta voluntat per part del Govern central. Els independentistes ho han estat demanant pacíficament durant anys. I aquí cal afegir una altra vergonya del PP: els policies camuflats entre les manifestacions dels independentistes per provocar aldarulls i així fer creure a tothom que els violents són els independentistes, com sempre idees brutes!
Si uns anys enrere, s’hagués celebrat un referèndum, segurament, els independentistes no haurien guanyat, i tots haurien quedat contents. Ara, la cosa ha canviat, perquè si un mèrit se li pot reconèixer al Partit Popular és el creixement diari de persones independentistes.
També vull afegir que el President Mariano Rajoy mai ha sabut estar al nivell que li pertoca. Com pot ser que una persona que està en el lloc on està ell pugui dir: “yo no entiendo mucho de medioambiente, pero mi primo que sí que entiende dice que no hay para tanto”. El mitjà on vivim és més important que la nostra pròpia casa. El món és la casa de tots. Si no podem tenir un món… com podrem tenir una casa i les nostres necessitats cobertes? Cuidar del nostre planeta és cosa de tots, i més encara dels que van davant de qualsevol país. En un debat polític a la televisió espanyola, abans de les últimes eleccions al Govern espanyol, on tots els caps dels diferents partits polítics hi van anar, el senyor Mariano Rajoy no hi va ser, en el seu lloc hi va ser la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría. Potser tenia por de no estar a l’alçada? Perquè cal recordar que en més d’una ocasió ha demostrat que ell, que tant parla de la Constitució, no la coneix gaire, com va quedar ben reflectit en una entrevista a Onda Cero, amb el periodista Carlos Alsina, el 22 de setembre de 2015. Transcripció de l’entrevista:
“Rajoy: Algunos pretenden pedirle a la gente que renuncie a su condición de español y europeo, es un disparate. ¿Y sus derechos como españoles y europeos por qué tienen que perderlos? Si es que esto va contra el signo de los tiempos. Bueno, pues esto es lo que tratamos de defender nosotros.
Alsina: Pero la nacionalidad española no la perderían los ciudadanos de Cataluña
Rajoy: Ah, no lo sé. Es decir, ¿por qué no la perderían? ¿Y la europea tampoco?
Alsina: Pues porque la ley dice que el ciudadano nacido en España no pierde la nacionalidad aunque resida en un país extranjero si manifiesta su voluntad de conservarla.
Rajoy: Pues… ¿y la europea?
Alsina: Y la europea la tienen porque tienen la nacionalidad española. “
Una altra cosa molt important: com pot ser que un lloc com aquest, amb tantes hores de sol, es penalitzin les energies solars? És vergonyós, i tots sabem que darrere d’això hi ha els interessos d’alguns polítics. En canvi, que en els països nòrdics ens vagin tant per davant… sabent com sabem que ells no tenen tantes hores de sol com tenim nosaltres. O d’altres tifes del Partit Popular: els diners per rescatar la banca… Com a mínim després la banca els podria retornar, si més no, resultaria més solidari. I seguim: els diners pagats pel projecte Castor, una altra vergonya per malversar diners públics. Quan hi va haver la vaga feminista, el PP tampoc va saber estar a l’alçada del moment, amb algun comentari totalment fora de lloc: “trabajando a la japonesa”. Pel que fa a la vaga dels jubilats, també el mateix.
Cada dia som més la gent que pensem que el que hauria de fer el PP és dimitir d’una vegada, per ineptes, corruptes, mentiders… I abans de fer-ho, demanar perdó a tots els espanyols per tots els diners robats, per totes les seves mentides i tifes. Que tornin tots els diners robats, que demanin perdó a tots els catalans per tantes mentides juntes i que vagin a estudiar un màster de RESPECTE, però a estudiar-lo, no a comprar-lo perquè si no és quan les coses es confonen.
Abans era freqüent, o més que ara, que un pare eduqués als seus fills amb càstigs físics. Avui això ens escandalitza i veiem molt millor parlar les coses, discutir-les, raonar-les. Per què no es pot fer el mateix políticament? En lloc d’empresonar, amenaçar, pegar… no estem en uns altres temps? Doncs que es noti! Que algunes persones de la vella escola, persones de més edat, encara ara pensin que utilitzar la força és la millor manera d’arreglar els problemes és trist, però més trist és que els nostres joves també ho pensin, entre altres coses perquè això vol dir que no avancem gens. De fet, és més que evident que el PP ha quedat encallat en un època que semblava que ja no existia.
Finalment, jo també espero que arribi el temps en què el diàleg i el respecte inundin l’hemicicle del parlament.