Pensant en el sentit que té que hagi seguit allà tant de temps, els pensaments se me’n van a la fira d’enguany. I entre d’altres coses recordo l’acte d’inauguració i el discurs que va fer l’Antonio Castro.
Això em porta a pensar en les persones que han passat per aquest acte en els darrers anys, fins on m’arriba la memòria. Alguns d’ells riudomencs destacats per la seva trajectòria personal i professional, d’altres que no són del poble però que han estat escollits i convidats per la importància del càrrec que ocupen a nivell polític.
I començo a tenir curiositat per recordar qui són totes les persones que han rebut aquest encàrrec en els 38 anys d’història de la Fira. Després de la cerca es confirma el que sospitava: cap dona ha tingut l’honor d’inaugurar la Fira de l’avellana.
Es parla de paritat contínuament i s’intenta complir amb aquesta igualtat de representació entre homes i dones. Tot i això, encara de vegades costa tenir-la en compte. També sentim molt sovint parlar de la bretxa salarial o del sostre de vidre. Aquests són alguns conceptes que precisament parlen de la desigualtat que hi ha entre dones i homes. Conceptes que desgraciadament es basen en una realitat que fa evident que encara hi ha molta feina a fer per tal d’arribar a la igualtat en tots els camps.
Encara cal treballar molt perquè la igualtat no sigui una qüestió d’estètica, sino un objectiu a assolir. Cal treballar en tots els àmbits: en l’educació a casa, a les escoles, en el dia a dia… Però no només a nivell personal. A nivell institucional hem de tenir molt present aquesta lluita per la igualtat. I una manera de tenir-la en compte és fent visible que les dones som capaces de moltes coses, exactament de les mateixes de què són capaços els homes.
Tant de bo que en futures ocasions puguem gaudir del discurs d’una dona en la inauguració de la fira de la mateixa manera que es va fer el primer any de pregó de festa major. I que això esdevingui la norma i no un fet excepcional.