Quina és l’alternativa al model Cruset?
L’alternativa al model Cruset és la TRANSPARÈNCIA, en majúscules. Algú em pot dir com s’escullen els acomodadors del Casal Riudomenc? I els directors i monitors de l’Escola de Lleure? I el gestor de la Biblioteca Municipal? I l’encarregat del local jove “El Mercat”? Em faig totes aquestes preguntes perquè un servidor s’ha adonat que tots aquests llocs de treball no s’han publicat al Butlletí d’Informació Municipal (BIM). I, és clar, tenint en compte que aquest butlletí és la principal eina de comunicació formal que té l’Ajuntament, fa pinta que seria el millor lloc per fer-ho. Per què, aleshores, no hi apareixen?
Per què les ofertes laborals no apareixen al butlletí?
Reviseu tots els butlletins de les dues darreres legislatures, és a dir dels últims vuit anys. Quantes ofertes laborals creieu que hi trobareu vinculades als casos acabats de citar? Ja us ho dic jo, que m’hi he entretingut. La resposta és CAP, també en majúscules. En total, estem parlant de 50 butlletins, que van des que Cruset va prendre possessió com a alcalde per primer cop (BIM número 52, del juny de 2007) fins al darrer butlletí, de juliol-setembre de 2014.
Per què cito aquests llocs de treball i no uns altres? Doncs perquè tots ells s’han assignat amb Cruset sent alcalde de Riudoms i, per tant, n’és directament responsable. Vist això, la següent pregunta que em faig és: les persones que ocupen tots aquests llocs de treball com s’assabenten que estan vacants si no es publiquen al Butlletí d’Informació Municipal?
Les úniques ofertes laborals que trobareu en aquests 50 butlletins són tres notícies sobre places de la Guàrdia Urbana (butlletins 65, 69, 79) i dues més sobre l’obertura d’una borsa de treball per a la brigada municipal (butlletins 99 i 100). Més enllà d’això, l’única altra informació destacable és un breu sobre l’actualització de la borsa de treball de l’Ajuntament (butlletí 86) sense informació de cap lloc de feina concret del propi consistori.
Una de les escasses informacions en matèria de contractació laboral publicades al butlletí. Foto i text extrets del butlletí número 100.
Per tot plegat em pregunto: Transparència? Igualtat d’oportunitats?
Per què l’Ajuntament no explica els pressupostos municipals?
Al butlletí també s’hi podrien explicar en detall els pressupostos municipals. Quant es destina a arranjar camins rurals? Quant ens costa la cavalcada de Reis? Quants diners es dediquen a la promoció del comerç local? I al suport de famílies en risc de pobresa? Torno a revisar els 50 butlletins publicats els últims vuit anys. Oh, sorpresa (!), ni rastre d’uns pressupostos ben explicats.
Els pressupostos són l’eina principal que té qualsevol administració –en aquest cas l’Ajuntament de Riudoms- per definir les seves prioritats i explicar-les als ciutadans. En vuit anys d’alcalde Cruset i 50 butlletins no trobareu una pàgina sencera que expliqui de manera detallada i comprensible els pressupostos. ¿Tant costa publicar una notícia amb tots els números del pressupost –tant absoluts com relatius- i acompanyar-la d’un gràfic de “formatges”, que permeten entendre de manera senzilla com es gasten els calers de tots plegats?
En vuit anys i 50 butlletins l’únic que trobareu que parli específicament dels pressupostos i que tingui una certa entitat són tres notícies breus (una al butlletí 76 i dues al 87) i un paràgraf en un dels textos signats per l’alcalde (butlletí 84). Res més. Això són tres notícies i un tros d’una carta de l’alcalde d’un total de 50 butlletins o, el que és el mateix, d’entre les 480 pàgines que contenen aquests butlletins. És suficient? Qui es conforma amb això?
Una mica de pornografia…
De fet, entre totes les notícies que parlen de pressupostos, la més extensa i detallada és la que apareix en la imatge següent (pàgina 3 del butlletí 76). Dic la més extensa i detallada tot i que no arriba ni a les 20 línies.
Pàgina 3 del butlletí 76 en què es pot observar l’espai destinat a explicar els pressupostos municipals del 2010 en comparació amb una notícia sobre el nomenament de Cruset com a diputat provincial.
Va, fem un joc: compareu l’espai que ocupa la notícia sobre pressupostos que apareix en aquesta imatge amb la notícia que apareix just al costat. Ja ho heu fet? Resultat: la notícia més extensa sobre els pressupostos –en aquest cas els del 2010- publicada al llarg de 50 butlletins no arriba ni a les 20 línies i ocupa, fins i tot, menys espai que el que el mateix Cruset va decidir donar-se a si mateix per remarcar que havia estat nomenat diputat provincial.
No cal se cap llumenera per saber que els butlletins d’informació municipal són eines de propaganda política –és així en tots els ajuntaments, siguin del color que siguin- però en aquest cas arribem a una situació grotesca. L’autoalavança que Cruset es dedica a si mateix en forma de notícia esdevé pornogràfica quan t’adones que mereix més atenció que els pressupostos municipals, que afecten el conjunt dels 6.000 riudomencs. #postureo.
A banda d’això, sí que és cert que en el global d’aquests 50 butlletins apareixen al voltant d’una trentena de textos vinculats a temes econòmics: subvencions que l’Ajuntament de Riudoms rep d’altres administracions; cost dels serveis municipals; explicació dels impostos i bonificacions municipals; repartiment de subvencions a entitats; i, sobretot, mitja dotzena de textos signats per l’alcalde que destaquen la bona salut econòmica de l’Ajuntament de Riudoms i la prudència amb què s’actua davant la crisi. No és que no me’l cregui, però, si us plau, podria explicar-ho amb profunditat i fer-ho d’una manera global?
L’alternativa al model Cruset és la transparència
L’alternativa al model Cruset és la transparència. Ara bé, deixeu-me que ho digui clar: no en tenim prou amb la transparència que ofereix l’actual Ajuntament. Just l’any passat (butlletí 101, pàgina 2), l’alcalde Cruset afirmava el següent: “entenc que a més de gestionar els grans projectes del nostres poble i les petites coses del dia a dia, com a riudomencs espereu que el vostre ajuntament també actuï a favor de la transparència, la proximitat i la bona gestió per preservar l’interès públic. Aquesta és sempre la millor manera de fer”.
Completament d’acord amb aquestes paraules de Cruset. Aleshores, per què no les aplica a fons? O és que potser només són de cara a la galeria? Una mena de lífting per quedar bé ara que, esquitxats per un grapat de casos de corrupció, entre els polítics s’ha posat de moda fer gala de la transparència
L’alternativa al model Cruset és tractar els riudomencs com a ciutadans madurs i no intentar prendre’ls el pèl amb enquestes de pa sucat amb oli. És no abusar de l’art de les relacions públiques. És prioritzar la diversitat de punts de vista i no envoltar-se d’aduladors.
No parlo de posar una escola aquí o allà, d’arranjar un camí o un carrer, sinó de valors. Parlo de poder governar de manera transparent i decidir no fer-ho perquè creus que això et pot beneficiar. La transparència no és un joc, és una necessitat si el que volem és construir una democràcia madura. I els que la volem, la volem perquè sabem que una democràcia madura beneficia el conjunt dels ciutadans i no només uns quants. L’alcalde Cruset és un pencaire i té el do de generar confiança i proximitat a moltíssims riudomencs. Un servidor, però, no en té prou amb això. El meu problema amb el model Cruset és de valors.
Cruset, l’alcalde que no s’atreveix a trepitjar línies vermelles
Cruset podria haver estat un alcalde atrevit, però és tot el contrari. No li demano que sigui un revolucionari, però sí que pelcigui (trepitgi, si això ho llegeix algú que no és riudomenc) les línies vermelles. No ho ha fet i dubto que ho faci mai. Podria haver apostat per visualitzar els altres Riudoms que existeixen a Riudoms, per exemple els riudomencs d’origen marroquí, i no ho ha fet. En comptes d’això, alimenta les misses i processons riudomenques i no té miraments de sortir un dia darrera l’altre al costat del capellà i pujar a l’altar de l’església del poble. Laïcisme? Sembla que Cruset no sàpiga què és això.
El que sí que sap molt bé és quin perfil social i polític té el riudomenc estàndard. Ho sap tan bé que es dedica a donar-li el tros de carn que el manté alimentat i entretingut. Tot sigui per no deixar perdre un grapat de vots carrinclons i embafadors. Cruset es podria haver atrevit a deixar anar llast, però va voler menjar-se el PP local. I, és clar, per menjar-se’l res millor que fer polítiques conservadores amanides amb discursos també carrinclons i embafadors.
Assemblea que la CUP Riudoms va fer el diumenge 1 de març per confirmar la seva candidatura a les eleccions municipals. Pere Campiñez, Roser Torres i Enric Jódar l’encapçalaran per aquest ordre. Foto: CUP Riudoms.
Qui construeix l’alternativa al model Cruset?
Doncs tu, que ets partidari de pelcigar línies vermelles. Tu, que no t’agrada l’opacitat. Tu, que trobes a faltar debat públic. Tu, que vols ser tractat com un ciutadà madur. Tu, que tens idees per revitalitzar el nucli antic. Tu, que no evadeixes el debat de la immigració i que estàs disposat a afrontar-lo. Tu, que ets catòlic, però que saps que no és bo barrejar política i religió.
És ben cert, ara mateix aquesta alternativa és minoritària a Riudoms. De 13 regidors, el model Cruset n’acumula 11. Els que creiem que hi ha una alternativa possible al model Cruset hem estat incapaços de construir-la. Causes? La por de ser la nota discordant, la manca de recursos i, sobretot, la falta d’implicació… el no haver-se atrevit a fer un pas endavant.
La tendència que marca la CUP i el repte d’Esquerra
Pinta que a les properes eleccions l’escenari polític local no canviarà gaire. Cruset pot perdre algun regidor? Sí, podria arribar a baixar a 9 regidors per cansament i també per simple aritmètica, però fins i tot això sembla poc provable. Tanmateix, l’alternativa existeix. A mig i llarg termini, però existeix. Ho fa entre alguns convergents que, tot i no atrevir-se a desmarcar-se del model Cruset, no hi combreguen. Existeix a les files d’ERC, que passa per hores baixes a Riudoms, però que està cridada a ser el pal de paller de qualsevol alternativa real. I existeix també gràcies a la nouvinguda CUP de Riudoms i al que queda del PSC.
Deixeu que m’aturi en un parell d’idees:
- Primera: l’enhorabona a la CUP de Riudoms. Han fet el pas endavant i es presenten a les municipals, però, sobretot l’enhorabona per la feina feta els últims dos anys. Per haver fet de gota malaia i haver evidenciat la manca de transparència del govern Cruset. Tot i no ser a l’Ajuntament, han treballat bé, amb ganes i en positiu. De fet, sovint se’ls ha notat més que a Esquerra i al PSC, que sí que tenen regidors al consistori.
- Segona: ara ho deia, crec que Esquerra és la peça que està cridada a forjar l’alternativa a Riudoms. Sense una Esquerra forta, tenim Cruset per estona. La CUP, pel seu perfil ideològic, continuarà sent un partit de combat però difícilment de govern a Catalunya. I segurament passarà el mateix a Riudoms. Esquerra, pel seu perfil socialdemòcrata, és un partit amb més capacitat de construir majories. Si a Riudoms sap crear un grup de treball potent, pot fer una molt bona feina a mig i llarg termini. Aquest és el seu repte.
L’hora de la generació dels 30 als 45
Però, més important que un o altre partit, em sembla que ha arribat l’hora que la generació de riudomencs que va dels 30 als 45 anys i creu en una alternativa faci un pas endavant. Cruset forma part d’aquesta generació i ha tingut la sort que l’oposició ha estat escassa i que, quan s’ha planejat, no ha prosperat per manca d’implicació. La llista que la CUP presentarà a les municipals comença a marcar una tendència. Si Esquerra és capaç de fer el mateix en aquestes eleccions o, si més no, en els propers quatre anys, haurà començat el canvi. Això no serà d’avui per demà, però sense compromís avui, no hi haurà alternativa demà.