Cada vegada que a Riudoms s’anomena ‘Gaudí’ a qualsevol cosa, al Beat li surt un estigma o una llaga. Bars, acadèmies, immobiliàries i fins i tot l’última ha estat una ruta de tapes. Voleu dir que entre tots no podríem esprémer una mica més el cap i posar qualsevol altre nom als negocis o activitats de Riudoms? No seré jo qui critiqui els esmentats negocis o la ruta de tapes, una iniciativa que, d’altra banda, trobo més que acceptable. Ara bé, també s’hagués pogut anomenar, com a exemples que caldria madurar, Tapes Beat, Ruta Quinquennal o Riudoms cata. I amb una mica més de temps encara trobaríem un nom més mediàtic.
És correcte i obvi, que li dediquem un monòlit o que posem ‘Gaudí’ a la Casa de Cultura, a un carrer o fins i tot a una hipotètica guarderia, escola o institut, però és mancat d’originalitat, reiteratiu, abusiu i avorrit que li posem a qualsevol negoci o activitat. I és que una cosa és fer el reconeixement d’una figura destacada que ha sortit del poble i una altra, ben diferent, és endossar el seu nom a qualsevol lloc que no tingui relació amb el que ell feia o representava. En aquest sentit, seria irònic, que en el cas que existissin, anomenéssim ‘Gaudí’ a una societat laica –donada la profunda religiositat de l’arquitecte-, a una empresa d’excavadores o fins i tot al servei municipal de tramvies.
Deia Kandisnki, que per molt que fos pintor també tenia temps per teoritzar, que al repetir molt una paraula, aquesta acaba perdent el seu significat. Proveu-ho: Gaudí, Gaudí, Gaudí, Gaudí, Gaudí, Gaudí, Gaudí, Gaudí, Gaudí, Gaudí, Gaudí, Gaudí, Gaudí, Gaudí… Vosaltres mateixos sabreu quan parar. Quan porteu una estona repetint el nom de l’arquitecte veureu que al final deixareu de relacionar-lo amb la seva cara o les seves obres. Jo vaig fer aquesta prova ara fa uns anys amb el meu propi nom i vaig comprovar que el que deia Kandinski era cert. Fem un símil per comprovar-ho. Imagineu-vos que a tot arreu li poséssim de nom ‘Coca amb recapte’. Bar Coca amb recapte, Gestoria Coca amb recapte, Bufet d’advocats Coca amb recapte. Ridícul, no? Per tant, tenim un overbooking de Gaudís a Riudoms. I és que tampoc cal fer de l’arquitecte l’única senya d’identitat del poble. Això sí, una altra cosa és fer riudomenquisme fora vila, on hem de seguir dient allò de: “Sóc de Riudoms, el poble del Gaudí”. Més que res, per no perdre la costum.
Però aquesta febre tan riudomenca no es queda només en el nomeclàtor sinó que també s’estén a l’estètica del poble. Puc arribar a trobar comprensible, independentment dels gustos de cadascú, que a l’entrada de Riudoms –venint de Reus- hi tinguem una rèplica del drac del Parc Güell i de la SagradaFamília, com volent dir: “Gent, que Gaudí era de Riudoms. Que els de Reus són uns estafadors.” I segurament a aquestes frases, hi podria seguir un insult, com més fort millor. Ara bé, el que el meu cap ja no arriba a entendre són els motius gaudinians que trobem, per exemple, a molts adossats. Jo diria, una opinió totalment personal i que podria perfectament no ser tal, que Gaudí, si ho veiés, es remouria a la tomba. Tant, que la cripta de la SagradaFamília, a hores d’ara, semblaria allí on Indiana Jones buscava el Sant Graal.
El que vinc a dir amb tot això és que, si us plau, en ves de viure del passat i estancar-nos en un personatge, que per molt important que fos ja és mort, potser seria hora de mirar endavant i crear –cadascú en la mesura de les seves possibilitats-. I és que precisament això és el que va fer Gaudí. No demano massa: només voluntat i una mica d’esforç. I tampoc tant. Qui sap? Potser així, encara ens sortirà un altre geni.