Les excuses de mal pagador només serveixen per no pagar . Les de mal cobrador per no saber-les administrar.
El Honorable President de la Generalitat Sr. Artur Mas, el més breu de tots , en la seva primera legislatura, de la última època i del retorn del honorable Tarradelles , en un programa radiofònic, a expressat que en la trobada al palau de la Moncloa amb el President de l’Estat, a les seves peticions, el cap del govern, l’havia contestat amb excuses d’un mal pagador, mai més ben dit.
Artur Mas i Mariano Rajoy, les figures de caganer del conseller Andreu Mas-Colell i del conseller Boi Ruiz (FOTO: Salvador Mestre Domingo)
Tanmateix el Sr. Rajoy en una intervenció en el Senat a declarat que el Sr. Mas l’havia amenaçat. Segons el diccionari de la llengua catalana del Institut d’Estudis Catalans, amenaçar, vol donar entendre ( a algú ) la intenció de fer-li mal. Estic convençut que el Sr. Mas no anava amb els estris adequats ni preparat per dur a terme cap malifeta física amb traidoria al seu interlocutor , en el lloc menys adequat.
Pels nostres representants polítics que gaudeixen regularment d’uns sous dignes i segurs ingressats per part de l’Administració , ja sigui Estatal o Autonòmica, el dia que toca en els seus comptes particulars, l’expressió excuses de mal pagador, fins ara no acostumaven emprar-la. No seria el mateix si aquestes persones, abans de arribar als càrrecs públics haguessin dedicat la seva anterior vida i els seus esforços per mantenir-se ells i la seva família , a ser empresaris autònoms o treballadors dins al marc laboral.
Segons estadístiques, molts milers d’autònoms, per falta de feina i de cobrament dels seus treballs i materials emprats , per les excuses de mals pagadors , les seves empreses han fet fallida arruïnant per sempre el benestar de ells i la seva família.
La falta d’ingressos per part d’una administració a un altra, en cap cas arruïnarà cap dirigent, cap parlament ni cap sou de cap polític ni parlamentari, que pel que sembla fins avui es pagan puntualment.
És diu a la nostra terra , que a les cases quan falten diners, no falten raons. Vol dir que els calaixos buits s’omplen de problemes amb excuses de mals pagadors i també de mals cobradors. Els caps de colla han de repartir el que tenen i si potser el que toca. El que ho rep, ha de saber administrar, governar , i distribuir . Tant una feina com l’altra és la que han de dur a terme els bons i honrats administradors, no fugint de les seves responsabilitats ni fent combregar amb rodes de molí als seus administrats. Serà la historia qui els jutjarà.
Que les excuses, evasives, escapatòries i pretextos, de les dues parts ,serveixin per disculpar, justificar i exculpar, per què el poble que governen, no en surti més perjudicat per la excusa i no es converteixi amb excusat o comuna per orinar i defecar.