Des de l’atemptat a Charlie Hebdo, han sigut moltes les veus que s’han alçat per defensar la llibertat d’expressió. A L’Om hem volgut dedicar una portada especial a la reivindicació d’aquest dret bàsic. Tot i amb això, ens volem allunyar de la hipocresia que ha regnat en moltes de les protestes.
És fàcil mirar a l’altra punta del món per denunciar indrets on la llibertat d’expressió no existeix mentre obviem com a casa nostra aquest dret no està estès en la seva totalitat. No parlem de coaccions de poders polítics o econòmics, sinó de les pròpies barreres dels ciutadans. I és que la llibertat d’expressió no es tracta únicament de dir el que un pensa, també s’ha d’acceptar que els altres puguin pensar diferent. Voltaire, en una cita repetida fins a l’extenuació, ho resumia dient “no comparteixo la teva opinió, però donaria la vida per defensar el teu dret a expressar-la”.
I aquesta és l’assignatura pendent a casa nostra. Encara són molts els que callen per no mostrar una opinió contrària a la de la majoria o al que es considera políticament correcte. Encara són molts els que assenyalen, etiqueten o menyspreen a algú pel simple fet de tenir pensaments diferents. Encara és molta la gent esporuguida i amb records d’altres èpoques pronunciant frases com “no et posis amb segons quins temes” o “les opinions millor guarda-te-les per a tu”.
Fins que tot això no desaparegui no podrem fer un escrit defensant la llibertat d’expressió, ja que continuarem vivint en una societat que no l’ha entesa.