Enguany es commemora el centenari de la creació de la Mancomunitat de Catalunya. Probablement per la celebració del Tricentenari, la com-memoració de la seva creació ha passat bastant desapercebuda. Convé recordar que va tenir com a primer president Enric Prat de la Riba i que va consistir, bàsicament, en ajuntar les quatre diputacions catalanes. Tot i les poques competències que disposava, déu-n'hi-do la tasca que va arribar a fer. Una de les primeres feines que es va marcar va ser la de normativitzar la llengua per tal que pogués ser una eina útil en tots els camps de la ciència i de la cultura en general i així acabar amb el caos que fins aleshores havia imperat. Aquesta tasca es va encomanar a Pompeu Fabra. Prat de la Riba coneixia la seva capacitat de treball i aquest li va respondre amb escreix a les esperances dipositades. En un temps relativament breu va elaborar la Gramàtica Catalana i tot seguit el Diccionari General de la Llengua, dues eines que han permès que el català sigui reconegut avui en dia com una llengua de prestigi internacional.
Aquests dos personatges, Enric Prat de la Riba i Pompeu Fabra, cabdals per al nostre país , no tenen cap carrer ni plaça a Riudoms que els reti el degut homenatge. Potser seria hora de començar-hi a pensar.