En el temps de la antiga Roma, varen existir molts circs per tot el territori romà. Un dels principals era el Circus Maximus de la ciutat de Roma, que tenia una capacitat per a cent cinquanta mil espectadors i una superfície de 73.278 m2.
Després dels combats de gladiadors i de jocs per honorar els seus déus i sacrificar-hi els cristians, amb el temps s’hi van començar a organitzar festes i celebracions personals, o com a part de les campanyes polítiques de tribuns i senadors para guanyar adeptes i l’aprovació de la seva gent, a qui deien representar; era l’ocasió ideal perquè els personatges públics mesuressin la seva popularitat entre la plebs.
Sembla ser que a dia d’avui, el sistema dels polítics per a recaptar els vots dels ciutadans, i en altres llocs com els pavellons esportius, i de totes mides, no hagi canviat gaire.
En les passades eleccions autonòmiques al Parlament de Catalunya, que per alguns polítics i ciutadans han estat plebiscitàries, s’han convertit en les d’ells i naltrus, en les del SI i en els del NO.
De moment ningú sap com s’acabarà ni de què serviran, però el fanatisme sempre fa por, el d’ells i el de naltrus, dels que sumen els vots de dreta a esquerra i dels que els resten d’esquerra a dreta. Quins polítics més capacitats per entretenir el seu poble. Si s’acaba així l’espectacle.