Després dels combats de gladiadors i de jocs per honorar els seus déus i sacrificar-hi els cristians, amb el temps s’hi van començar a organitzar festes i celebracions personals, o com a part de les campanyes polítiques de tribuns i senadors para guanyar adeptes i l’aprovació de la seva gent, a qui deien representar; era l’ocasió ideal perquè els personatges públics mesuressin la seva popularitat entre la plebs.
Sembla ser que a dia d’avui, el sistema dels polítics per a recaptar els vots dels ciutadans, i en altres llocs com els pavellons esportius, i de totes mides, no hagi canviat gaire.
En les passades eleccions autonòmiques al Parlament de Catalunya, que per alguns polítics i ciutadans han estat plebiscitàries, s’han convertit en les d’ells i naltrus, en les del SI i en els del NO.
De moment ningú sap com s’acabarà ni de què serviran, però el fanatisme sempre fa por, el d’ells i el de naltrus, dels que sumen els vots de dreta a esquerra i dels que els resten d’esquerra a dreta. Quins polítics més capacitats per entretenir el seu poble. Si s’acaba així l’espectacle.