Tothom parla de l’educació exemplar de Finlàndia, però cal saber que aquest país, després de la II Guerra Mundial es va quedar amb una sola cosa per reconstruir-lo: les persones.
El seu govern sabia que la única manera de recuperar i fer prosperar el país era invertint en l’educació de la seva gent, i així ho va fer fins avui, quan encara aposta per l’educació com un dels valors més rellevants dins de la societat.
Per a les persones hi ha dos aspectes que podem considerar com a molt importants, salut i educació; si aquests els sabem protegir generant polítiques que regulin de forma coherent tot l’engranatge social necessari, no hi ha dubte que el país prosperarà amb més riquesa i equilibri.
Hem de reconèixer que la riquesa la creen les persones, per això hauríem de plantejar el que Jacques Delors ens proposa en el seu llibre “Educació, hi ha un tresors amagat a dins”, quatre pilars que avui, en un segle XXI convuls, competitiu i inestable, ens pot ajudar a pensar i repensar en solucions de transformació social i política més justes, pensant que des de tots els àmbits, (com poden ser els mitjans de comunicació, les escoles o les famílies), tot allò que intervé de manera directa o indirecta en l’educació avui, es pot aconseguir un canvi.
Cal treballar el saber, el fer, el ser i el saber estar.
“Actuant concret, pensant en gran”.