Al nostre país la cultura sobreviu com pot, és un fet que palpem en moltes situacions: plans d’estudis que valoren moltíssim més l’estudi científic que l’humanístic, poques subvencions i ajudes a la producció cultural, televisions amb programacions que busquen tan sols la notiícia i l’escàndol, etc.
Una gran pobresa perquè la cultura és la que fa aprofundir a la persona en allò que ella és, en allò que ella sent, la fa transcendir i obrir-se a la bellesa que li obre nous horitzons a la seva realitat. Cultivar i educar-nos en la cultura vol dir cultivar, educar i fer créixer el cor de l’home.
La cultura en sentit ampli ens permet llegir la realitat d’una forma més àmplia i global, ens permet degustar els miracles que ens trobem a l’abast dia a dia, ens permet extasiar-nos amb la senzillesa d’unes paraules, d’una contemplació, d’una obra d’art, ens permet anar més enllà d’allò que els nostre sentit i el nostre coneixement racional ens permet veure, etc.
I, sens dubte, aquí també hi entra la fe. La fe és aquella realitat inherent al cor de la persona que ens fa transcendir, ens fa copsar la mà de Déu en les nostres vides, tot donant-li profunditat, color i sentit. Per això un creient ha de ser un home feliç i ple, perquè és capaç de percebre i viure quelcom que va més enllà de la realitat tangible, però no per això menys real, al contrari!
Convé que entre tots, món de l’educació, agents socials, polítics, agents culturals, Església, famílies, etc., vetllem perquè la nostra societat revaloritzi l’educació cultural, perquè això assegurarà fer créixer la integritat de la persona, donant-li aquelles eines bàsiques per ser una persona íntegra i lliure!