Avui el Sr. Mas encara té a les seves mans l’oportunitat de complir el que també va anunciar, vull dir el seu dit, que por no aturar el procés, si ell fos un obstacle primer seria la nació que la persona, ara és l’hora, de què faci el fet.
Sembli estrany i és xocant que es critiqui a la CUP per complir amb la seva paraula, no només per als votants d’altres opcions si no pel que sembla d’alguns dels seus mateixos votants. Pot haver-hi cap persona que hagués votat a un partit que anunciava en el seu programa electoral <una ruptura amb les cadenes del patriarcat> i <una ruptura social, amb les estructures que només representen i beneficien una elit> perquè fessin president a Mas. Estic convençut que d’aquests votants no en trobaríem cap, i si fos així, es van equivocar, el seu vot l’havien de donar a Junts pel Si. Ells són els culpables de no haver encertat en la seva elecció, no els que han actuat amb coherència.
En la societat actual i segurament en la de sempre i més en política, sempre hi ha els enganyadors i els enganyats, en la situació que avui es viu a Catalunya sembli ser que algun enganyador confiant i creient amb una parella de fet i un amor impossible, hagi estat noranta dies sense pensar ni entendre aquella dita de la llengua de Cervantes que diu: <sin ti porqué me matas i contigo porqué me muero>. Encara que sempre es pot tenir, pensant en Llàtzer, l’esperança de la resurrecció.