Article d'opinió publicat a L'Om, Revista de Riudoms número 515
És molt descoratjador per algú que es considera progressista constatar les opinions que suscita un fenomen com la prostitució. Tema controvertit per excel·lència i gran camp de batalla dins el feminisme, el sexe a canvi de diners és una realitat sòrdida que habita els nostres espais pròxims i quotidians amb una normalitat esfereïdora.
Es tracta d'una pràctica molt antiga (això agrada molt als qui la defensen, com si l'antiguitat d'un costum el fes moralment acceptable) que s'ha sabut adaptar prodigiosament als temps moderns, erigint-se com la intersecció perfecta entre el patriarcat i el capitalisme més deshumanitzador.
Ningú pot discutir que comprar sexe implica dos actors: un que té desig i un altre que no. És això llibertat sexual? Al contrari, i més quan s'analitza qui ven el seu cos. La gran majoria són dones pobres, sovint immigrants o víctimes del tràfic de persones. Estem davant d'una lluita de classes i de gènere.
Per això, el camí de futur de la prostitució no hauria de passar ni per la legalització ni per la prohibició, sinó per alguna cosa més revolucionària: l’abolició. Fer-la desaparèixer com es va fer amb l’esclavitud, perquè és una violència. I com es fa, això? Suècia ha obert el camí: persecució legal del client (mai de la prostituta) i campanyes educatives enfocades a la prevenció.