Aquesta PAC no la volem!

Que a una part de la ciutadania europea no els importa o no li donen importància a les Polítiques que es couen a Europa no és cap novetat, només cal veure els resultats de participació de les ultimes eleccions Europees, però la realitat és que en l’actualitat molts cops són més importants que les que ens puguin venir del Govern de la Generalitat o de Madrid.

Si en algun sector té més transcendència és l’agrari, on les directives que es marquen a Europa dins la Política Agrària Comuna (PAC) són ben notables al dia a dia del sector, econòmicament, mediambientalment, etc.. La PAC és revisada cada cert temps i un cop aprovada una nova reforma, aquesta té un període en el que s’anirà aplicant progressivament, la que s’ha iniciat en aquests moments, fins el 2020 aproximadament, d’aquí de la importància de què en un moment de dificultats com l’actual una reforma que castigui o ajudi l’agricultura Catalana pot ésser d’important.

Aquest passat dia 12 d’octubre el Comissari d’Agricultura Europeu va presentar la que és la seva proposta PAC d’aquest nou període, i aquí és on comença el nostre neguit al veure que en alguns casos ni soluciona ni posa mesures per fer front molts dels problemes i reptes que avui té el sector. Proposa a grans trets: desaparició de tot el sistema d’ajuts actual anomenat Pagament Únic, com és ara el cas de l’olivera, que es basava en rendiments històrics per una tarifa plana de repartiment de l’ajut per hectàrea sense tenir en compte la diversitat de cultius o dels sistemes productius (secà, regadiu...) a Catalunya. Una altre nova mesura és la de destinar un 30% del xec, al que ells anomenen “fer més verda l’agricultura”, que ve a significar un augment en les exigències mediambientals de producció, obviant que les normes de producció europees són les més exigents del món, i per tant, els productors europeus suportem una competència deslleial envers els països externs que no les tenen, al no remunerar el mercat aquesta major qualitat i seguretat alimentàries i de protecció del medi ambient a la Unió Europea.

I per últim trobem a faltar mecanismes per fer front a les crisis de mercat que avui tant estan castigant el sector agrari català com per exemple l’oli d’oliva, sotmès als interessos oligopolítics de les grans corporacions comercials, crisi de l’ecoli, etc.

Això és, a grans trets, el que ve a dir la reforma que se’ns ha posat damunt la taula.
Entenem que aquesta música que sona a Europa no ens agrada, i ara mateix ens caldrà veure quina és la força que i posen els nostres polítics i eurodiputats, tant catalans com espanyols, en esmenar la que podria ser una nova pèrdua de renda de les explotacions catalanes i el posterior tancament de moltes d’elles.

Esperem una proposta des del Departament d’agricultura i el Ministeri, que d’altra banda considerem ja haurien d’haver tingut més treballada. Deixant ben clares quines opcions trien i per tant, quin model d’agricultura volen potenciar. No dubteu ni per un moment que nosaltres les tenim clares i lluitarem perquè es facin realitat.

Visca la terra!