Quan algú veu una persona que mira a l'infinit amb certa suficiència, estenent els braços i les mans i pronuncia la frase “amb il·lusió!” amb un to grandiloqüent, s'adonarà que aquesta persona està imitant el President de la Generalitat, Artur Mas, o més aviat la seva paròdia del programa Polònia. Considero que en una societat amb certa maduresa democràtica les imitacions dels alts càrrecs polítics són tan sanes com necessàries així com les mofes cap aquests. Ara bé, el joc que dóna aquesta imitació (fins i tot jo reconec haver caigut en algun moment en la temptació de fer-la) ha eclipsat un missatge que és del tot necessari en moments de crisi com els que ens està tocant viure: l'optimisme. No comparteixo les polítiques del President Mas, som de diferent corda ideològica i només ens uneix l'obsessió i les ganes per aprimar el sector públic (si bé divergim amb les prioritats). No obstant, sí que m'agrada el seu tarannà positiu, el seu optimisme sensat i no patològic que sí tenia (i ha tingut fins i tot essent un cadàver polític) el president del Govern espanyol, José Luís Rodríguez Zapatero. Artur Mas està convençut que ens en sortirem, aposta pel sacrifici, l'esforç però també pel somriure i la il·lusió.
Un discurs similar va tenir l'alcalde de Riudoms, Josep Maria Cruset, el dia de la inauguració de la 31a Fira de l'Avellana. Va apel·lar a l'esforç i al sacrific però també a les ganes i a l'optimisme i ens va recordar que sense aquests dos factors no ens en sortirem.
Ni Artur Mas ni Josep Maria Cruset han descobert res de nou. Tothom sap que ganes, optimisme i determinació són les claus de l'èxit, de qualsevol èxit. No obstant, fan bé de recordar-ho sempre que es pot. Vivim temps difícils, no sabem quan durarà aquesta situació i somriure quan no saps com pagaràs el rebut de la targeta de crèdit o la hipoteca requereix esforç. Però també és veritat que quan comences a somriure cada vegada costa menys. La crisi actual és econòmica però si s'està perpetuant és, en part, per una manca de confiança en el futur. Considero que com menys funcions i facultats tingui un polític i més en tingui la societat civil és millor per tots, i una d'aquestes funcions del polític ha de ser la de transmetre il·lusió i confiança.
S'ha de treballar, esforçar-nos i no decaure, però la propera vegada que imitem a l'Artur Mas, recordem que la sàtira ens farà riure però el missatge ens ha de fer reflexionar. Perquè “amb il·lusió!”, ens en sortirem.