Absolutament diferents o absolutament similars?

El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha dit recentment que els casos d'Escòcia i Catalunya són absolutament diferents. Cerquem doncs les semblances i les diferències a veure si té raó. Tant Catalunya com Escòcia són països d'Europa amb una llarga història que durant els tres últims segles han format part d'un altre estat. En els dos casos, durant els últims anys, molts ciutadans han considerat que potser seria positiu disposar d'un estat propi que decidís i gestionés els propis recursos sense dependre de cap altre i que seria convenient prendre una decisió sobre aquest tema. En els dos casos també, després de fer-se eleccions, els partits que volen preguntar als ciutadans sobre aquest afer tenen majoria en els seus respectius parlaments. Fins aquí, encara no hi he sabut trobar cap diferència. El que ve a partir d'aquí és de lògica, i és aquí on comencen les diferències. Si una majoria dels representants elegits pel poble creuen que s'ha de preguntar sobre un determinat tema, la lògica diu que es faci un debat seriós i un cop considerades totes les opinions es voti a favor o en contra i després s'actuï en conseqüència de l'opció que hagi tingut més vots. I això és el que s'està fent a Escòcia, on el govern del Regne Unit que és qui té les competències per organitzar referèndums, ha pactat la cessió d'aquesta competència al govern d'Escòcia per tal de que l'organitzi, entenent que si el poble vol decidir sobre la seva pertinença o no al Regne Unit, no poden fer res més que acceptar-ho. A l'estat espanyol, sembla que la lògica no funciona, i per molt que el poble vulgui decidir, s'inventen excuses de mal pagador, com que la llei no ho permet o que la nació espanyola és la més antiga d'Europa i no es pot privar als ciutadans del privilegi de formar-ne part. La veritat però, és que el que s'ha fet a un lloc, seria perfectament aplicable a l'altre: la Constitució Espanyola diu que és el Congrés dels Diputats qui ha d'autoritzar la convocatòria d'un referèndum, per tant, no és la llei la que no ho permet, sinó que no els dóna la gana d'autoritzar-lo. Un cop fet el referèndum, si sortís que sí, es pot negociar la secessió d'acord amb la legalitat internacional, com ara la Convenció de Viena, sense haver tampoc de modificar lleis espanyoles.
En definitiva, que ens trobem amb dos casos pràcticament iguals on la única diferència absoluta és la voluntat democràtica d'un i altre estat. Amb la llei a la mà, el President Rajoy té tot el dret d'autoritzar o no el referèndum, però el que no pot fer és oblidar que en una democràcia cap llei pot impedir l'expressió de la voluntat dels ciutadans, perquè en el moment en que ho fa, aquesta deix de ser democràtica. Els polítics han de trobar solucions als problemes d'unes realitats canviants, no excusar-se en lleis inamovibles per aturar les demandes de la societat.
Potser la diferència també és, que mentre Escòcia va entrar al Regne Unit per una decisió del seu parlament el 1707, Catalunya va passar a formar part de l'estat espanyol (aleshores Castella) just uns anys després, tal i com diuen molt clarament els decrets de Nova Planta del rei Felip V, per "el justo derecho de la conquista que de ellos han hecho mis Armas". I és que potser alguns, encara es pensen que estem al segle XVIII.