Article publicat originalment a www.ricardgili.cat
Sí, el titular d’aquest article és enganyós. És un truc per cridar la vostra atenció i parlar-vos d’una votació diferent a la del 9N. D’aquesta ja en vaig parlar ahir. Avui vull fer-ho d’una altra: del procés participatiu que l’Ajuntament de Riudoms va impulsar aquest estiu, coincidint amb la Fira de l’Avellana (8-10 d’agost). I per què ara? Doncs perquè just ara és quan l’Ajuntament ha informat dels resultats d’aquesta consulta a través del butlletí d’informació municipal (núm. 102), repartit fa uns dies. Ho aprofita per penjar-se una medalla i, de fet, parla textualment de “experiència molt pionera”. La consulta preguntava sobre cinc assumptes: la peatonalització de la plaça de l’Església, la ubicació d’una antena de telefonia mòbil, etc.
No em centraré en els temes sobre els quals es preguntava, sinó en el plantejament i format de la consulta. Ho dic d’entrada: aquesta experiència és un primer pas en pro de la participació, però deixa molt a desitjar... fa flaire d’autèntica presa de pèl. Dit d’una altra manera, tenint en compte que l’Ajuntament de Riudoms no té l’oposició de l’Estat espanyol i del Tribunal Constitucional –cosa que si que passa amb el procés català-, la consulta organitzada a Riudoms no només és de fireta sinó que fa un tuf evident de partidisme. Cinc arguments per justificar una afirmació d’aquest tipus:
1. Una consulta sense debat públic
Quin debat públic s’ha fet al voltant dels cinc temes posats a votació? Cap. De fet, la consulta es va anunciar amb menys d’una setmana d’antelació (mare de Déu!). No seria millor disposar d’informació contrastada abans de plantejar una votació d’aquest tipus? Què en diuen els experts? Quins són els pros i els contres d’optar per una decisió o per una altra? Sense debat públic i ciutadania informada, no hi ha decisions lliures. Se m’acut que si tinguéssim una ràdio municipal, podria haver contribuït al debat públic. Llàstima.
2. Unes preguntes tendencioses
La formulació d’algunes de les cinc preguntes a respondre és de nivell de parvulari. No són neutres, sinó del tot tendencioses. Cap politòleg les aprovaria. El cas més flagrant: “Properament finalitzarà el contracte de les companyies de telefonia mòbil amb un habitatge on hi tenen la seva antena, la qual cosa pot provocar la pèrdua de cobertura mòbil en diferents espais del poble. Les companyies han consultat a l’Ajuntament per col·locar una nova antena al sostre del Casal Riudomenc. Creus que l’Ajuntament ha d’acceptar aquesta proposta?”. La pregunta indueix de manera descarada cap a una resposta afirmativa perquè emfatitza que si es vota en contra es “pot provocar la pèrdua de cobertura mòbil”.
A algú se li acut que en un referèndum per la independència de Catalunya la pregunta fos: “Tenint en compte que si Catalunya abandona Espanya no podria pagar les pensions dels jubilats, vostè es partidari de la independència de Catalunya?”. Oi que no? Oi que les preguntes han de ser neutres? Sembla que pel govern de Riudoms, no.
3. Una consulta en què les votacions no són secretes
Encara que sembli impossible és així: calia posar el teu nom i DNI a la papereta de la votació (vegeu la imatge adjunta). És a dir, ni la més mínima garantia d’anonimat. I és que la base de qualsevol procés electoral és que les votacions són secretes.
Segons m’han explicat diverses persones (un servidor no era a Riudoms per la Fira), no hi havia cap tipus de registre en dipositar la papereta a l’urna. El control es feia a posteriori, ja que havies posat el nom i DNI i això permetia saber si qui havia votar era de Riudoms o no. Ara bé, i si algú usurpava la identitat d’un altre riudomenc? No casta gaire trobar per internet el DNI de moltes persones. Això no és ni de parvulari, això és que algú s’ha begut l’enteniment.
Per cert, el punt 3 d’aquest article l’he afegit hores després d’haver publicat l’article original. Ha estat a petició d’un parell de persones que m’han contactat. Quan vaig llegir els comunicats d’ERC i la CUP no vaig acabar d’entendre perquè criticaven el tema de l’anonimat. De fet, en les fotos del model de papereta que he trobat penjades a internet no s’hi veia l’espai destinat a posar el nom i DNI de cada participant. Per això no li vaig donar més importància. Tanmateix, després d’haver llegit el meu article, una persona m’ha enviat la papereta escanejada (vegeu la imatge), que m’ha permès adonar-me de la magnitud de la tragèdia.
4. Una participació irrellevant
Segons les dades de l’Ajuntament, 365 persones van respondre les preguntes i el butlletí municipal qualifica aquesta participació de “molt destacada”. Humilment, un servidor no ho veu ben bé així. Tal com han fet notar les agrupacions locals d’ERC i la CUP a través de dos comunicats, la participació no va arribar al 7% del cens estimat. Aixòés una participació“molt destacada”? Jo diria que no. Us imagineu que el 9N hagués anat a votar només el 7% del cens estimat? El 9N, segons diversos càlculs, la participació va superar el 30% del cens estimat. I això tenint en compte que el Tribunal Constitucional l’havia declarat il·legal i que un grapat de partits van cridar a boicotejar-lo. Si hagués estat del 7%, el president Mas ja hauria dimitit i una hipotètica independència de Catalunya s’hauria esvaït.
Per cert, la propera vegada no ens donin només les xifres absolutes de la consulta, sinó també el percentatge de votants respecte al cens. Com segur que saben, la dada percentual és la important. Si no ens la donen, sembla que l’amaguin.
5. Per què només pot proposar preguntes l’Ajuntament?
Quins criteris s’han seguit per escollir les cinc preguntes que es van posar a votació. Per què aquestes preguntes i no unes altres? Se m’acut que, si són tan transparents i amants de la participació, podrien permetre que els mateixos riudomencs proposessin temes sobre els quals votar. Una idea per gestionar aquest procés: aquells ciutadans que vulguin portar una pregunta a votació pública, cal que recullin un volum de signatures que equivalgui al 10% de la població major de 16 anys de Riudoms. Això són entre 500 i 600 persones aproximadament.
I per assegurar-nos que no acabem votant sobre quin forner fa la millor coca amb recapte del poble, sinó que les preguntes són d’interès públic, es podria establir un mecanisme de control: a banda de recollir aquestes 500-600 signatures, caldria que -com a mínim- dos dels grups municipals amb representació a l’Ajuntament de Riudoms donessin suport a l’esmentada pregunta. Actualment els grups amb representació són CiU, ERC i PSC. Un procés d’aquest tipus seria molt més transparent i participatiu. Convertiria els riudomencs en autèntics actors polítics. Per exemple, podríem acabar contestant preguntes com ¿vol que l’Ajuntament de Riudoms publiqui de manera detallada els seus pressupostos anuals al butlletí d’informació municipal? o ¿és partidari de retirar el títol de fill il·lustre de Riudoms a Josep M. Sentís?
Alcalde, vostè que no té Espanya en contra, faci-ho bé.
Alcalde Cruset, la propera vegada que faci un procés participatiu, intenti’l fer millor. Vostè no té l’estat espanyol en contra i, per tant, no cal que organitzi processos participatius de fireta com el que els catalans vam fer el 9N. Vostè que pot, faci-ho bé. O és que només li interessa preguntar sobre aquells temes en què ja intueix que guanyarà l’opció que vostè vol?