L'Om

“Si fos per mi, entrenaria els set dies”

El Lluisma Mas Cáceres té 36 anys, i és de Riudoms de tota la vida, tot i que faci alguns anys que viu a Cambrils. Va començar a córrer fa molts anys, primer en asfalt i fa uns cinc que va començar amb les curses de muntanya. Com a riudomenc, enguany s’ha enfrontat a la primera cursa de La Mola – Riudoms – La Mola en la primera edició de trail que han inaugurat en aquesta passada edició, i en la qual va ocupar la primera posició del podi. En aquesta ocasió, Lluisma ens ha volgut explicar la seva experiència en el món de les curses de muntanya.

Paula Montalvo Paula Montalvo 19/08/2019
El Riudomenc Lluisma Mas Cáceres (FOTO: Marc Domínguez)

Com vas començar amb aquest esport?

Curses de muntanya fa només quatre anys que vaig començar, l’estiu del 2015, a finals d’estiu. Vaig començar perquè volia fer un canvi. Abans feia curses d’asfalt, però em lesionava molt. Després també vaig fer majoritàriament amb bicicleta d’asfalt, però sense competir, només ho feia per entreteniment. Gràcies a fer muntanya no em lesionava tant i vaig anar guanyant múscul i aquí estic.

Per què vas fer aquest canvi?

Vaig fer el canvi perquè li volia donar una última oportunitat al córrer. Sinó ja ho hagués deixat. Hagués començat a anar amb bicicleta només i prou, Quan vaig a entrenar amb bicicleta no em fa mal mai res i això també s’agraeix a vegades.

Quina progressió vas fer per a començar a entrenar per a arribar on ets ara?

SDes d’un principi vam començar a anar a entrenar amb el meu cosí amb bicicleta. Anàvem a fer una Teixeta o qualsevol cosa. Ho fèiem en una hora i quart més o menys. Ell anava tirant i jo intentava seguir-lo perquè sinó ell no m’esperava. Anant d’aquesta manera, ‘a tope’, doncs vaig millorar molt ràpid.

Poc a poc vas millorant, vas fent entrenaments molt diferents. Ara des de ja fa un any que vaig amb l’entrenador, que abans no hi havia anat mai. A més, jo era dels pocs que corria que no tenia entrenador. Al menys, dels quilòmetres que feia ara a la muntanya, tenia menys risc de lesions, i així vaig anar progressant.