Història dels Diables
Les colles o balls de diables són una de les moltes manifestacions del folklore català. Sembla que originalment, la representació dels diables era una peça de ball parlat on s’hi enfrontaven les forces del bé i del mal. L’aparició dels articles pirotècnics va fer evolucionar els balls parlats a representacions més semblants a les que avui coneixem com a correfocs. Aquesta tradició ha estat històricament present a les comarques del Penedès, el Garraf, el Camp de Tarragona, la Conca de Barberà i el Priorat. Mentre que al Penedès i Garraf, s’ha mantingut una estructura amb la presència d’un text representant, a la resta de comarques s’ha conservat un model sense representació teatral. A partir de la dècada dels 70 i dels 80, aquesta tradició es va expandir per tota les zones de parla catalana.
Al Baix Camp les representacions de diables es caracteritzaven per no tenir parlaments i per no tenir colles estables. Sovint, en motiu d’alguna festa religiosa o cívica, es compraven articles pirotècnics i es llogaven vestits de diable que oferien les mateixes cases de pirotècnia. Per això no hi ha constància de Colles de Diables organitzades i estructurades com les coneixem avui dia però sí múltiples testimonis de la presència d’espectacles al nostre poble.
La més antiga de que es disposa, procedent del Diario de Reus explica una sortida dels diables al nostre poble al juliol de 1861, en motiu de les festes en honor a Sant Jaume i a Sant Antoni. Conjuntament amb altres expressions de la cultura popular catalana, com la Moixiganga, el Ball de Gitanes o el de Moros i Cristians, els diables participen d’aquesta celebració religiosa.