L'Om 526: "La Flor del Camp, la primera colla sardanista de Riudoms"

El 24 de juny de 1950, l'Església de Sant Jaume de Riudoms va acollir un esdeveniment històric: el bateig de la primera colla sardanista del poble. Amb un total de vuit balladors i apadrinats per Enric Castro Casanovas, l'alcalde d'aquell moment, i Maria Antonia Salomó, "La Flor del Camp" va ser una colla petita i de curta durada, però es va convertir en un dels molts testimonis de com es vivia el món sardanístic durant l'època franquista.

Elena Domingo

Periodista

Integrants de la colla (FOTO: Rossend Jumilla)
Integrants de la colla (FOTO: Rossend Jumilla)
Integrants de la colla (FOTO: Rossend Jumilla)
Integrants de la colla (FOTO: Rossend Jumilla)


"La Flor del Camp" va ser la primera colla sardanista oficial que es va constituir a Riudoms, però la pràctica de la sardana com a dansa popular va començar anys abans. Es té constància que al poble es ballaven sardanes des dels anys 20 com a mínim, però després d'una aturada per la Guerra Civil i la immediata postguerra, a finals dels anys 40 i durant els 50 la sardana va tornar a molts pobles de Catalunya.

Poques activitats de lleure i d'oci per la joventut hi havia al Riudoms d'aquells anys, en comparació amb l'actualitat. Alguns esports, com futbol o tennis de taula (ping-pong), els coneguts com a bailes regionales o el teatre eren algunes de les úniques opcions que oferien casals i entitats. En aquest context, un grup de vuit joves va impulsar la colla sardanista "La Flor del Camp".

Els primers membres de la colla van ser Jordi Virgili Ferré, Soledat Llebaria López, Lluís Fargas Cabré, Antoni Cros Torres, Maria Teresa Guinart Bertran, Maria Ortiga Gispert, Miquel Ventura Cornellà i Neus Vilalta i, un temps més tard, Ramon Gimeno. Jordi Vilalta, mestre d'obres de les cases que es construïen a la zona coneguda com a l'Hort del Camp (des de la part del darrere de l'Església de Riudoms fins a l'Ermita de Sant Antoni), va ser l'encarregat d'ensenyar als joves a ballar sardanes, entre els quals hi havia la seva pròpia filla, la Neus. "Ell provenia de la zona de Girona i en sabia molt, de ballar sardanes. Ens va engrescar i vam formar la colla", explica en Jordi Virgili.

La formació va començar a assajar quan podia, dissabtes o diumenges, al Casino del Carrer Major. La Rossita Monja es va ocupar de confeccionar el vestuari: una brusa blanca i una faldilla blanca amb franges verdes per a les noies; una brusa blanca i pantalons negres per als nois. Tots portaven una faixa de color vermell.




logo_lomVols acabar de llegir l'article així com la resta del contingut de la revista? Fes-te subscriptor o compra la revista als punts de venda habituals.

Arxivat a:

Aquest web fa us de 'cookies' pròpies i de tercers per oferir-li una millor experiència i servei.