Enric Massó i Urgellès
Sobre l’obra i la història de l’escriptor barceloní d’arrels riudomenques Enric Massó mai se n’ha fet un estudi, a nivell literari ni acadèmic, gaire profund. Per aquest motiu, el Centre d’Estudis Riudomencs Arnau del Palomar va organitzar una jornada sobre la seva figura aquest passat mes de maig. A partir de les ponències d’aquestes jornades s’ha escrit un petit reportatge sobre la seva vida en aquest número de L’Om.
Massó va néixer a Barcelona després que la seva família hi emigrés uns anys abans. Tot i això, sempre va tenir ben present els seus orígens i el poble de Riudoms, que va plasmar en un dels seus contes.
Enric Massó va tenir la ingrata sort de coincidir, en els seus primers passos com a escriptor, en el primer premi Sant Jordi (1960) amb La Plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda. El fet que la seva obra, Viure no és fàcil, s’imposés davant de Colometa (que és el títol que duia llavors la novel·la de Rodoreda) va generar una sèrie de controvèrsies que afectarien la producció literària de l’escriptor, en allò que s’ha denominat posteriorment com l’afer Massó.
Després d’aquest dissortat esdeveniment i de desenvolupar diverses professions, va publicar una nova obra, la novel·la Mort de guerra (1976). També va proliferar la seva obra com a periodista, amb un vessant polític, i com a escriptor de teatre. En aquesta segona arrencada de l’obra de Massó, va rebre el premi de prosa dels Jocs Florals de Barcelona (1976) i el premi Puig i Ferrater (1978). Pòstumament, el CERAP, li lliurà el Premi Rosa dels Vents (1986) i, a instàncies de la mateixa entitat, el premi literari de l’Institut Joan Guinjoan prengué el nom de l’autor.
La vida i obra d’Enric Massó no es pot entendre sense conèixer aquest fet. Enric Massó ja havia publicat una primera obra Els dos miralls (1955). La seva segona obra, Viure no és fàcil (1961) de caràcter realista, se situava en la Barcelona de postguerra després de l’acabament de la segona guerra mundial. Aquesta novel·la és doncs un retrat costumista del franquisme més profund i s’emmarca en una temàtica literària de referència d’aquella època, sobretot en la literatura espanyola. Viure no és fàcil va ser premiada amb el premi Sant Jordi de novel·la (1960) que recollia el testimoni del premi Joanot Martorell.
Vols acabar de llegir l'article així com la resta del contingut de la revista?