Homenatge a Elies Mestre i Compte (FOTO: Cedida)
A partir d’una proposta inicial d’Antoni Guinjoan Simeón, també músic riudomenc, es va crear una comissió de familiars i amics del senyor Elies Mestre que, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Riudoms, va organitzar un acte d’homenatge a la figura d’aquest estimat convilatà durant les festes del Beat. El repàs de la biografia d’Elies Mestre d’aquest reportatge s’ha fet a partir de la recerca informativa i gràfica que es va realitzar per a aquest homenatge.
Elies Mestre i Compte va néixer el 27 de gener de 1907 a Riudoms, fill d’Amado Mestre i Maria Compte. Va tenir una germana que va morir de petita. De la seva infància no se n’ha pogut recollir més informació. La primera constància que es té és que va ser mobilitzat durant la Guerra Civil (1936-1939) i que va intervenir a la retirada de Lleida tot just quan acabava el conflicte. El senyor Elies sempre assegurava als seus familiars que durant aquesta època ell no va disparar mai cap tret.
El pare d’Elies Mestre, el senyor Amado, tenia una acadèmia escolar al Carrer del Beat. En aquesta acadèmia, durant la seva joventut, Elies Mestre s’encarregava d’ajudar el seu pare i ensenyar als alumnes més petits, per qui segurament tenia predilecció. Aquesta època segurament li va servir per desenvolupar les seves aptituds didàctiques, sobretot enfocades als més xics.
Quant a la seva formació musical, és conegut que a la seva família ja hi havia altres membres que tenien nocions de música, dels quals segurament va adquirir-ne la seva formació. El germà del seu pare, Paulino Mestre, era organista, i el seu pare també tenia nocions de música i tocava el piano. Cal destacar que el pare d’Elies Mestre era músic autodidacte i no tenia coneixement de solfeig i lectura musical. També és important el parentiu amb l’important músic i compositor vilanoví Eudard Toldrà (1895-1962), amb el qual mantenia molt bona relació.
Un cop acabada la Guerra Civil, juntament amb Mossèn Duc, regent de la Parròquia de Sant Jaume de Riudoms durant aquella època i amb Mossèn Martorell, van iniciar una escolania de nens d’entre 9 i 10 anys.
Vols acabar de llegir l'article així com la resta del contingut de la revista?