Una de les accions solidàries. (FOTO: Carlota Molons)
Avui en dia, el nombre de persones que prenen la iniciativa de participar en un camp de treball o un voluntariat, creix exponencialment. Podria ser que aquest nombre creixent es degués a la quantitat d’inconformistes amb la crisi de valors actual que volen aportar el seu petit granet de sorra per deixar una realitat una mica millor a les pròximes generacions.
Podem trobar-nos amb un seguit de polèmiques importants al voltant de l’àmbit del voluntariat, com podria ser la repercussió que tenen els voluntariats en els països ajudats: és evident que és necessària i útil la cooperació dels països desenvolupats per batre desastres actuals com la pobresa, la fam o l’analfabetisme, però quina és la via més eficaç per vèncer aquestes mancances?
En els darrers anys, alguns riudomencs han viscut en pròpia pell experiències relacionades amb el voluntariat. El Jaume Gispert n’és un exemple: és un jove de 21 anys. L’estiu de l’any passat va decidir participar en un camp de treball a Manaboué, província de Sassandra, a Costa de Marfil. Durant tres setmanes va participar en un projecte organitzat per la seva universitat: estudia odontologia. “Anàvem pels pobles de tot el voltant cada dia, i també hi havia un dispensari on sempre estàvem tres o quatre persones”. Oferien servei odontològic gratuït a tothom qui ho necessités i portaven el material des d’aquí. Comptaven amb diversos handicaps a l’hora de fer intervencions a llarg termini com podria ser el poc hàbit d’higiene dental o la manca de material, així que bàsicament feien exodòncies (extracció de dents).
Un dels motius que el van portar a emprendre aquesta aventura va ser el sovint denominador comú del voluntariat: ajudar als altres. “Aquest plans sempre m’han agradat. Ajudes als altres, convius amb altres cultures, ensenyes i t’ensenyen”, afirma.
Vols acabar de llegir l'article així com la resta del contingut de la revista?