Lleons

El diccionari de la llengua catalana, diu que el lleó és un mamífer carnívor, però també diu que vol dir, ésser algú un lleó. Ésser valent, coratjós, es van batre com lleons.
La meva intenció no és de parlar d’animals vius, si no d’estàtues o símbols d’aquest rei de la selva, per ser més precís, dels lleons del Congrés dels diputats de Madrid.
Pel que diu la historia , la parella de lleons actual , és la tercera , que varen ser fets d’uns canons de guerra d’una gran victòria, la Batalla de Wad-Ras, en la guerra d’Àfrica el 23 de març de 1860.Les altres dues parelles van ser rebutjades i retirades per les protestes i crítiques de la premsa i ciutadania.
A l’edifici del Palau del Parlament de Catalunya, que és l’antic arsenal de la Ciutadella, aixecada per ordre de Felip V, quan és procedí a la restauració general del parc, l’any 1927, s’hi féu el jardí centrat per un estany, amb una rèplica de l’escultura Desconsol, de Josep Llimona. En el mateix diccionari és pot llegirque desconsol , és l’estat de qui està desconsolat , també angoixa i aflicció, per falta de consol.
Avui per avui, les escultures exteriors dels dos edificis son del tot diferents i no tenen cap similitud de visió i matèria, mentre els lleons son de bronze, la noia desconsolada és de pedra. Això no vol dir que els elements exteriors puguin reflectir per res el que es dur a terme pels parlamentaris en l’interior.
Segons la Bíblia , David només amb una pedra a la fona i amb encert va fer caure al gegant Goliat, i després amb l’espasa li va tallar el cap.
En la faula “El lleó i el ratolí”, el lleó se’l volia menjar – Si us plau, lleó, deixa’m anar. Potser un dia em necessitaràs . El lleó compadit al veure’l tan remenut el va deixar anar.
Un dia , el ratolí va sentir uns brams terribles, eren els del senyor lleó, atrapat en una xarxa.- Jo et salvaré! – va dir el ratolí. El ratolí va començar a rosegar la corda de la xarxa i el lleó és va salvar. D’aquella nit, tots dos van ser amics per sempre.
Les dependències dels dos palaus, avui per avui, serveixen perquè els parlamentaris triats pel poble, apliquin lleis i administrin amb bon govern , la terra i els ciutadans de la nació o comunitat que representen, segons el partit polític que pertanyen i del president de cada opció. Això si tots i totes , treballant i pensant per aportar als habitants de cada poble les mesures correctes pel seu benestar i creixement. És la tasca que han triat voluntàriament i per la que se’ls ha donat confiança.
L’ex-conseller de Governació de la Generalitat de Catalunya, Josep M. Bricall, en una entrevista quan s’acabava de jubilar als 70 anys , com catedràtic d’economia política, va dir : “Per mi el millor model de país és fer les coses bé”. Per exemple, quan es parla d’independència, se sap què és un Estat? Se sap quin cost implica? S’està disposat a pagar aquest cost? Es coneix Espanya? Se sap quèha estat històricament? No podem perdre temps com si el món estigués aturat, esperant que els catalans prenguessin la seva decisió. L’estratègia catalana més intel•ligent , és la de governar bé i fer-nos respectar. 10 de juliol de 2007.
Son uns altres temps, la necessitat no té límits, i avui es del tot cert , que la majoria dels representants del poble català de l’arc parlamentari, estan a favor d’un referèndum soberanista, dret a decidir i últimament agregat, el sistema federalista, tot només de moment per dur a terme una consulta.
Com deia Bricall, ara és l’hora de fer les coses bé, pel model del nostre país. No podem aventurar-nos a que la fona erri el treti que el gegant no caigui. Podria tenir un mal despertar i de la nostra casa se'ns aniria per sempre l’anhelat somni.
El poder governant del Estat Espanyol, com molta part del poble que governa, està acorralat i endeutat amb una xarxa tant espessa com el lleó de la faula, és l’hora apropiada perquè amb encert , manya i diàleg, els consellers i President de la Generalitat de Catalunya, actuïn com el ratolí del conte, rossegant amb delicadesa l’entramat de les cordes de la malla del parany, que és troba atrapat i lligat el rei lleó, ajudant-lo a poguer-sen sortir. És més que probable que podria néixer una bona entesa i amistat que podria ser beneficiosa per les dues parts , duradora , necessària i convenient per la majoria de situacions de les persones dels pobles que administren, les que fa temps , esperen , i cada dia que passa perden l’esperança , la recuperació del benestar que la majoria han perdut.
La traça i la competència dels negociadors és la que pot dur a terme l’anhel de un poble que ha demostrat que ho espera, per la seva comoditat. Potser per començar és podria rebatejar, demostrant que a la nostra terra no hi ha ni aflicció ni angoixa, l’escultura Desconsol del parc del Parlament, anomenant-la, Somni, perquè pugui despertar.
Seria del tot convenient, que tan aquí com allà, a més de canviar la tàctica de joc per poder aconseguir la victòria de l’esperança, és canviessin els directors i jugadors responsables de la derrota, és del tot impossible que els mateixos que van enfonsar el vaixell, ara siguin capaços de fer-lo surar.