Creients

Admiro i aplaudeixo les persones que creuen amb fe ferma la religió que professen i practiquen, envoltant la creença en un pensament,  sigui la que sigui, que obeint els seus manaments i lleis,  seran els que els portara a la vida eterna celestial. Són de considerar, respectar i potser imitar, pel fet que fins al dia d'avui, no hi ha cap mortal que hagi pogut comprovar que la seva ànima tindrà l'existència d'una vida immortal. Aquesta és la fita que anhelen i esperen aconseguir amb els seus actes, durant el pas i compromís per la vida terrenal, és el regal que els espera per gaudir de l'altra vida.

Allò que és més difícil d'entendre és l'actitud dels homes i dones, simpatitzants de partits i sistemes polítics, representats per persones o individus en els que creuen, que cap d'ells a complert i a dut a terme cap programa que ha promès, per arribar a ocupar el càrrec de president, secretari, conseller, ministre i alcalde, càrrecs públics amb uns sous considerables.

Això sí, durant la nostra curta o llarga estada de la nostra vida en aquest món podem comprovar, dia a dia, totes les seves actuacions reals, encertades, desencertades, apropiades, insòlites i catastròfiques, amb els resultats que comporten per tota la comunitat i els serveis  necessaris per mantenir-los. Que tota la classe política, coneguts i amics que aspirin a tenir un bon càrrec beneeixin i s'acostin al que els pugui donar la llagosta no deixa de ser una forma, fins ara, demà no ho sé, de pujar al carro de la victòria per obtenir favors i posició.

El més estrany d'esbrinar és l'actuació de la infanteria de soldats rasos de la majoria de partits i religions polítiques, que tenen, com ciutadans normals, totes les males pràctiques dels seus partits i dels altres, i que mai en seran gratificats ni col·locats,  per què al seu davant tenen una companyia de suboficials i oficials que volen ascendir de categoria i obtenir càrrecs als quals ells mai arribaran.

Creure i tenir fe en un estat de l'ànima immortal que ens prometen, però que tots desconeixem, és el que s'acostuma a anomenar creença i confiança. Però donar suport i creure en unes doctrines polítiques i als homes que les representen, que les seves accions, sentim, patim i suportem dia rere dia. Podria aparentar que la gent dels nostres pobles som incapaços  de saber valorar i analitzar les actuacions dels nostres governants, la seva manera d'invertir els nostres impostos, la forma d'estalviar en actes festius inadequats sense necessitar-los i la previsió de poder mantenir el patrimoni de tota la comunitat, sense ofegar als contribuents ni a les seves rendes.

L'alegria s'ha acabat, per molts ciutadans ja ha arribat la tristesa, és temps d'orientació  i coherència de tots els dirigents, és la seva tasca i obligació procedir amb transparència en les obres i els  fets, és allò que el poble necessita per reaccionar. Si no ho fan així , la gestió desencaminada desbordarà el malestar. Que la nostra fidelitat i responsabilitat no ens esclavitzi, és el que esperem i desitgem.