Aquesta expressió, emprada sovint pels més vells de les nostres terres, era adreçada a algú o alguna cosa que no sap greu que se'n vagi o que es perdi. Mai més ben dit, que el millor per a tots seria perdre'l o perdre-la de vista i, si pot ser, per sempre.
Quan l'any 1977 i respectant la pluralitat del pobles del Estat i reconeixent tots els seus drets i interessos, es van apartar, o no, tots els poders fàctics del franquisme, va semblar que la Transició començava i amb democràcia saludable, amb les urnes i el nostres vots, podíem tenir els millors governants i que amb les seves actuacions ens portarien al benestar social que tots els pobles i els seus homes lluiten per cercar. A la dictadura franquista se li va dir: "Bon vent i barca nova".
Avui, trenta-cinc anys després d'aquell 1977, tant el president de l'Estat Central com els presidents de les diferents autonomies, rellevistes d'aquells que portaren la torxa que il·luminaria la nostra terra i el nostre cel perquè s'acabes aquell malson i el núvols negres que ens amenaçaven, estan capficats i fora de joc. No saben si tornar a començar, com acabar allò que van trobar o continuant fatxendejant per poder aguantar el càrrec que els nostres vots els hi van donar.
Els diferents governs de l'Estat és difícil que es posin d'acord a l'hora de demanar allò que segons ells els pertany de l'Estat Central, ben diferent quan retallen i castiguen al més dèbil, al sector més vulnerable, al més feble, al més necessitat i per protegir als més forts; aquestes actuacions i decrets se les diuen i són copiades i calcades.
Si fos possible trobar una barca, potser com la que va construir Noè, o semblant, que hi va fer cabre una parella d'animals de cada espècie, però que no més fossin parelles, o no, d'animals racionals i caps de colla que sense saber allà on són ens governen, potser seria el moment, que remolcada i guiada a mar oberta fins alta mar, el poble s'acomiadés amb un “Bon vent i barca nova” i... tornar a començar. Sempre serà igual i mai s'acabarà? I com?