Antoni Buqueras (FOTO: Cedida)
Com et vas embarcar en aquest projecte?
L’Àlex, un dels integrants de l’equip, i jo vam veure que es feien diversos ral·lis solidaris i aquest en concret ens va semblar interessant per la localització. Després de valorar-ho vam decidir buscar un tercer integrant, l’Alfons, i apuntar-nos-hi.
En què consisteix el Mongol Rally?
Aquest estiu se’n farà l’onzena edició ja. És un ral·li no competitiu que té com a requisit indispensable que cada equip faci una donació en dues ONG’s. No té ruta establerta, tots els equips han de sortir de Londres el 17 de juliol però poden passar per on vulguin i tardar el temps que calgui per arribar a la ciutat russa d’Ulan-Udè, que està sobre Mongòlia. Es pot fer amb motos o cotxes, i en el cas dels cotxes t’imposen com a limitació que siguin vells i amb un motor de 1.200 cm3.
I això?
Ho fan per assegurar-se que el cotxe et doni algun tipus de problema al llarg de la ruta que faci que et vegis obligat a interactuar amb els locals dels països per on passis. No volen que algú faci el ral·li corrents sense aturar-se enlloc, pretenen que a tu et serveixi per conèixer altres maneres de viure i això et faci reflexionar sobre algunes coses del món Occidental.
Quants equips participen? Arriben tots al destí final?
L’any passat van ser 500 els participants. Lògicament no tots els cotxes arriben, quan surts d’Europa cada cop les carreteres van a pitjor, i a Mongòlia directament no hi ha asfalt. Totes aquestes condicions fan que molts participants es quedin pel camí. Tot i així, això no es planteja mai com una derrota ja que l’objectiu del ral·li no és acabar-lo sinó interactuar amb l’entorn.
"Involucrar-nos en el projecte d’Asdent ens aportarà molt més que entregar un xec a una ONG gran"
Com vau escollir les dues ONGs a les que heu de fer la donació?
Una ONG te la imposen ells, que és Cool Earth, i es dedica a intentar evitar la desforestació dels boscos tropicals i a ajudar les tribus indígenes. La segona ONG la vam escollir nosaltres. Es tracta d’Asdent, una organització que té l’objectiu de trobar una cura per la malaltia de Dent. La va crear una parella de Barcelona que tenen un fill que pateix aquesta malaltia rara. Vam pensar que fer una donació a aquesta família, que ja coneixem personalment, i involucrar-nos en el seu projecte ens podria aportar molt més que simplement entregar un xec a una ONG més gran i oblidar-nos-en.
Quants diners necessiteu?
El mínim que necessitem per tirar endavant el projecte són 6.000 euros, incloent la compra del cotxe, la inscripció, les donacions, la gasolina, les dietes... Molta gent ens diu que és poc, però com que nosaltres no ens ho plantegem com un viatge, sinó com un repte, tenim clar que no tindrem cap luxe: portarem tendes de campanya per dormir i amb el menjar intentarem aprofitar bastant el que prenem de casa. Si aconseguim més d’aquests diners, els destinarem a la donació a Aldent.
L'Àlex Roselló, l'Alfons Marquès, i l'Antoni Buqueras, els tres integrants del 'Goat Way Team' (FOTO: Cedida)
Què esteu fent per aconseguir-los?
Ens hem reunit amb diverses empreses que considerem que podrien estar interessades en col·laborar amb nosaltres perquè tenen uns valors similars als del nostre projecte. També hem parlat amb ajuntaments. De fet, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Riudoms properament organitzarem un torneig de pàdel solidari. I tenim altres iniciatives pròpies, com unes polseres que venem per un euro i a Riudoms es poden trobar a Ca la Borrassa.
I el cotxe?
Encara no el tenim. Busquem un cotxe fiable que s’adeqüi a les limitacions que ens marquen des de l’organització. Creiem que l’ideal seria un Seat Ibiza, o un Fiat Panda. Li haurem de canviar els amortidors, protegir el càrter de les pedres... A més portarem alguns recanvis per intentar arreglar-lo en el cas que falli.
No us fa por que no aguanti?
Si el cotxe s’espatlla i no el podem arreglar buscarem ajuda com sigui. Forma part de l’aventura.
Quina ruta teniu planejada?
En total creuarem uns 16 o 17 països. Anirem del Regne Unit a França en vaixell i passarem per tot Europa fins a Turquia. Llavors pujarem pels països que queden entre el Mar Negre i el Mar Caspi, i seguirem per Kazakhstan i Mongòlia per arribar a Rússia, a Ulan-Udè. Tenim previst fer-ho en un mes o mes i mig.
"Properament organitzarem un torneig de pàdel solidari a Riudoms"
Teniu previst fer parades pel camí?
Farem parades i ho intentarem fer coincidir amb alguna capital, però segurament preferirem aturar-nos en zones més rurals.
I com tornareu?
Estem valorant diverses opcions. La que sembla més factible a hores d’ara és tornar també conduint, passant per Rússia per no donar tanta volta. Calculem que amb uns deu dies ja podríem ser a Barcelona. Tot això si el cotxe no s’espatlla, llavors hauríem de tornar en avió.
El recorregut que tenen previst fer (FOTO: Cedida)
Què et diuen la família i els amics?
Al principi a tothom li costa creure-s’ho, no ho acaben d’entendre. Però ja saben com sóc i un cop ho he explicat ho troben una bona idea i em donen molt de suport.
Com us complementeu els tres integrants de l’equip?
Jo m’encarrego de la part més gràfica, de portar la pàgina del Facebook, també he fet un dossier per presentar el nostre projecte. A l’Àlex se li dóna molt bé la mecànica i li agrada molt conduir, mentre que l’Alfons està posat en moltes associacions i també sap molt de mecànica.
Per què us dieu ‘Goat Way Team’?
En anglès ‘goat’ vol dir cabra de muntanya i ‘way’, camí. Vam escollir dir-nos ‘camí de cabres de muntanya’ perquè pensem que aquests animals no van pel camí fàcil, no estem fent un viatge sinó que estem vivint una aventura. I creiem que quan acabes, el camí difícil resulta molt més satisfactori que el fàcil. A més, a Mongòlia la cabra és un animal molt important.
Què n’esperes treure d’aquesta experiència?
Principalment, que em canviï la mentalitat que tinc, la ‘imposada’ del món occidental. Realment no he estat mai en un país on la gent tingui problemes per viure. Crec que em farà veure les coses de maneres molt diferents i entendre millor què és el que importa en aquesta vida. Sobretot, espero que em faci qüestionar molts pensaments que ara sembla que tingui fixes. Crec que quan acabi tot això seré una persona diferent.