El passat dijous 22 de febrer va morir el cèlebre traductor, lingüista i professor Joaquim Mallafrè i Gavaldà. Nascut a Reus, era fill d'una riudomenca, Francesca Gavaldà Claveguera, i d'un pagès de l'Arbocet, Salvador Mallafrè Trilla.
Mallafrè era conegut, sobretot, per ser el traductor d'Ulisses de James Joyce. Però també per haver traduir grans obres de la literatura universal, com l'obra teatral completa de Samuel Beckett i grans clàssics anglesos com Tom Jones de Henry Fielding i Tristram Shandy de Laurence Sterne, que fins llavors no es podien trobar en català. També obres literàries de John Osborne, Harold Pinter, Ruyard Kipling, etc.
Es va llicenciar en Filosofia i Lletres l’any 1964 per la Universitat de Barcelona, va ser professor a Ludlow (Anglaterra) el curs 67-68 i es va doctorar a la secció de Filologia Romànica de la UB l’any 88. També va ser professor d’anglès de secundària i més tard ja a la Universitat Rovira i Virgili, on compaginava la seva carrera com a traductor amb la d’acadèmic. A part de traduir, va publicar la recopilació d’articles De bona llengua, de bon humor (Columna, 1994), els assajos Llengua de tribu i llengua de polis (Quaderns Crema, 1999) i Uns i altres. Literatura i traducció (Arola, 2016).
També era membre de l’Institut d’Estudis Catalans des de 1991. Alguns dels reconeixements que va rebre al llarg de la seva vida van ser la Creu de Sant Jordi l’any 1998, i la declaració de fill Il·lustre de la ciutat de Reus el 2022.