El Josep Maria Virgili gairebé no necessita presentacions. Amb més de 76.000 seguidors, no només és el riudomenc més seguit a les xarxes socials, sinó també una de les estrelles del Twitter en català. A les portes de Sant Jordi, acaba de publicar el llibre Si m'ho permeteu, que combina parts biogràfiques amb argumentacions sobre llengua.
"Si m'ho permeteu" és la frase que fa servir Virgili quan corregeix algú a Twitter. I és que aquesta és precisament una de les seves facetes més conegudes -i alhora criticades-: la de corregir la gent perquè parlin un bon català. Corregeix els seus seguidors, i també és especialment crític amb la política lingüística dels mitjans públics, a qui els acusa de parlar un català "que és un desgavell com una casa de pagès".
Virgili explica que sempre havia tingut al cap fer un llibre, però que mai trobava el moment, fins que li va arribar la proposta de l'editor de Nexum Edicions. "Primer havia de parlar de poques coses de llengua, sobretot de la meva vida i de la tasca que feia a Twitter. Però trobàvem coses interessants a comentar i al final es parla molt de llengua", assegura. "Havia de ser primet i al final ha sortit un llibre molt gruixut", explica. El defineix com un llibre de denúncia, acompanyat per suposat de les explicacions de llengua corresponents. Divendres 12 d'abril el va presentar al CERAP, acompanyat d'Agnès Toda, presidenta d'Òmnium Baix Camp.
El procés d'escriure el llibre va començar fa quatre anys. Durant aquest temps, confessa que s'hi ha dedicat amb intermitències. Ho ha combinat amb l'escriptura i les presentacions del llibre del Grup Koiné, Llengua i República. El manifest Koiné argumentat, així com amb la seva vida personal o amb la tasca a Twitter, que no ha volgut abandonar mai: "Pensava que si faig el llibre i no sóc conegut a Twitter, no me'l comprarà ningú!". La quantitat d'hores que dedica a Twitter varien segons el dia, però poden ser perfectament 3 o 4 hores diàries, entre començar a seguir la gent que el segueix, fer correccions o publicar el "consell de #boncatalà del dia. Una feina incombustible que l'ha portat a superar, de moment, els 76.000 seguidors. "Exceptuant cantants, polítics o esportistes famosos, poca gent hi ha que tingui tants seguidors", explica.
Parlar català, i parlar-lo bé
En el context actual, molt complicat per la llengua, Virgili demana que la gent parli català, però també que el parli correctament. "El català es va acastellanant cada cop més, com li va passar a l'aragonès i ara li està passant també al gallec", explica. Compara aquesta dissolució de la llengua amb la dissolució d'un terròs de sucre dins d'una tassa de cafè: arriba un moment que s'ha desfet i ja tot és cafè, com es podria dissoldre el català dins del castellà. "Si només fos un mot no passaria res, però en són cinquanta mil. Per això vaig decidir fer la tasca de denunciar la castellanització del català", assegura. És per aquest motiu que és especialment crític amb els diccionaris, que considera plens de castellanades, així com amb l'Institut d'Estudis Catalans. "El català se subordina sistemàticament al castellà. I el primer que ho fa és l'IEC", sentencia.
Un altre blanc de les seves crítiques són els mitjans de comunicació públics, especialment els de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals: TV3 i Catalunya Ràdio. Alguns exemples que ell critica són l'ús incorrecte dels verbs ser i estar, o l'ús generalitzat de paraules que no existeixen, com vivenda. "Durant la pandèmia, per exemple, no paràvem de sentir a tot arreu aforament. Per l'aforo del castellà. Per què hem creat una paraula com aquesta en català quan tenim cabuda o capacitat? Els italians o els francesos no ho van fer, van dir-ho com sempre ho havien dit ells. Doncs perquè el català se subordina sistemàticament al castellà", assegura.
Què caldria fer, segons el Josep Maria Virgili, per millorar la situació del català i evitar aquesta dissolució? "Per començar, s'hauria de fer un pla de millora del català dels mitjans de comunicació públics. Derogar d'una vegada per totes l'ésAdir, el seu llibre d'estil lingüístic", assegura. En paral·lel, explica, la mateixa Generalitat hauria de vigilar que els seus propis anuncis no continguin errors. I, de cara al futur, fer campanyes demanant als catalans que no canviïn de llengua quan algú els parla en castellà, per posicionar el català com una llengua imprescindible als Països Catalans.