En la comunicació oral del segle XX hi van tenir un pes molt important els rentadors públics, ja que suposaven un gran espai comunicatiu oral. Els antics safareigs són un patrimoni històric, etnològic i arquitectònic de gran valor. Va haver-hi un temps en què eren un punt neuràlgic, per la seva funció higiènica, però també per les relacions socials que es generaven al seu entorn. El rentador era un recinte tancat on les dones es podien expressar lliurement, lluny dels homes, i comunicar-se les últimes novetats locals lligades a famílies i gent del poble, s’hi explicaven xafarderies i criticaven. De fet, l’expressió actual fer safareig prové d’aquests espais.
L’escriptor i historiador riudomenc Eugeni Perea Simón ha volgut documentar i investigar sobre tota aquesta temàtica i publicar-ne el llibre “Safareigs i banyeres. Bugaderia, higiene, sanitat i literatura al Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre (s. XIX-XX)”, editat per la Diputació de Tarragona.
Tal com suggereix el subtítol, aquest llibre tracta sobre la higiene privada i pública. La higiene pública del segle XIX i XX es tracta de la higiene de les aigües, de les fonts públiques, però sobretot dels rentadors dels pobles. Els rentadors públics eren un espai molt important per a la bugaderia, la higiene i la sanitat d’aquella època. Hi havia uns rentadors per a la bugada normal i uns per als infectats i morts. La higiene particular i privada es caracteritza principalment per l’ús de les basses dels masos o els cubells d’aigua per poder dutxar-se a casa.
L’obra fa un estudi comarca a comarca i poble a poble de la indústria que tots aquests espais generaven i l’origen del sabó als més de 190 pobles i les set comarques de la província.
A més a més, s’hi explica com es tracta aquest tema de la higiene i la bugada a través de la literatura universal, “tenint en compte tota mena d’escriptors, des dels clàssics com Ilíada o el Quixot fins a la novel·la contemporània de Maria Aurèlia Capmany o llibres i contes d’escriptors locals com el Carles Martí Martí”, afegeix Perea.
El procés d’escriptura
Perea explica que aquest llibre és el resultat de molts anys de documentació i investigació, un projecte amb què fa molts anys que hi treballa amb l’objectiu de divulgar i donar a conèixer la qüestió higiènica pública i privada. La idea de “Safareigs i banyeres” prové de la seva pròpia inquietud per la falta d’un treball o estudi monogràfic sobre tot aquest món. “Hi havia alguns llibres sobre el sabó, però fins ara no n’hi havia cap de síntesi global i sobre la higiene pròpiament dita, ni menys analitzant i documentant la higiene privada i pública al camp de Tarragona”, assegura.
Segons l’autor, la font principal i bàsica de documentació han estat els Arxius Històrics municipals de tots els pobles dels quals en tinguin referència i els Butlletins Oficial de la Província de Tarragona (BOPT), unes publicacions en què es feien síntesis d’elements i informacions dels arxius municipals. Les fotografies i publicacions que hi apareixen són del fotògraf Ramon Cornadó.
Eugeni Perea també en destaca l’esquema lògic que segueix de la higiene pública i privada d’acord amb la mateixa unció de la higiene. Primer s’explica l’element més important, l’aigua i els seus orígens. A continuació apareixen, per ordre, explicacions de l’origen del sabó i les seves tècniques, l’ús i la història dels rentadors i, finalment, es descriuen els usos posteriors de la bugada: què se’n feia de l’aigua bruta, la importància de petites depuradores, etc.
Referències a Riudoms
Els lectors riudomencs trobaran diverses referències de Riudoms, des de les indústries del sabó del segle XVI al poble, passant pels rentadors vells de la Muralla de la Font Nova i fins als rentadors nous del Carrer Sant Antoni, uns rentadors modèlics que es van acabar derruint per la degradació.
El llibre es va presentar el dia de Sant Jordi, el 23 d’abril, a la plaça del Mercadal de Reus, juntament amb altres autors locals i amb la presència de la presidenta de la Diputació de Tarragona Noemí Llauradó. Hi ha més presentacions previstes arreu del territori, la propera al Museu Terra de l’Espluga de Francolí, ja que “el llibre s’utilitzarà com a eina didàctica per a les visites escolars del museu”, celebra Eugeni Perea.