Qui surt a comprar ho nota, com ho fan els qui encara tenen permís per sortir i anar a treballar, o aquells a qui la sort els ha donat mascotes que cal treure a passejar. Els sons, les olors i fins i tot els colors dels edificis de Riudoms semblen haver canviat, com si ells també estiguessin aguantant l’alè mentre es pregunten fins quan durarà aquesta estranya situació. El poble s’ha convertit en una imatge estàtica, una fotografia silenciosa disparada per una antiga màquina de carret, de colors apagats, mig amagats per un tel boirós. Carrers, places i espais sorgits d’un negatiu, quasi màgics, i que un dia, d’aquí ben poc, tornaran a acollir la gent que ara els evita.
Fotografies: Arnau Castro